L’escàndol del TSJC

Marxàvem de revet­lla amb la notícia que ni Òmnium Cul­tu­ral, ni la Pla­ta­forma per la Llen­gua, ni el sin­di­cat Ustec ni la FNEC no es podran per­so­nar en la sentència del cas­tellà a les esco­les perquè, segons el TSJC, no són part impli­cada. En canvi, sí que es poden per­so­nar l’Asam­blea por una Escu­ela Bilingüe i l’Aso­ci­ación Habla­mos Español. És a dir, les enti­tats antiim­mersió con­ti­nuen sent l’únic far que il·lumina la causa poli­ti­co­ju­di­cial de la impo­sició del 25% de cas­tellà a les aules. La com­pa­ració és tan escan­da­losa que, per jus­ti­fi­car-ho, els jut­ges s’han hagut d’empes­car argu­ments dife­rents per excloure cada una de les enti­tats: a Òmnium la des­car­ten perquè els seus esta­tuts par­len en genèric de la defensa de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes però no espe­ci­fi­quen que això inclo­gui “el règim lingüístic en l’àmbit del ser­vei públic edu­ca­tiu”. Per excloure la Ustec i la Pla­ta­forma –que sí que tenen com a objec­tius la pro­moció de la llen­gua cata­lana a l’edu­cació–, argu­men­ten que no es poden con­si­de­rar “per­ju­di­cats” per la sentència perquè “en cap moment qüesti­ona la posició del català com a llen­gua vehi­cu­lar”. Vaja, com si ampliar el per­cen­tatge de cas­tellà no suposés una reducció del per­cen­tatge de català. El TSJC no falla mai: es retrata cada vegada que en té l’opor­tu­ni­tat. I és que, com diu sem­pre un excon­se­ller de Justícia, no exis­teix una justícia cata­lana sinó una justícia espa­nyola a Cata­lu­nya. És cert que ara es dibuixa una esquerda: dos dels cinc jut­ges que for­men part de la sala no estan d’acord amb aquesta decisió i han fet un vot par­ti­cu­lar. Que la decisió que pre­nen els faci rubo­rit­zar a ells matei­xos és una prova més de l’escàndol.