Circuits hermètics

Mireia Boya va expli­car que aban­do­nava la CUP perquè aquesta for­mació política s’havia negat a fer una “repa­ració col·lec­tiva” arran de l’asset­ja­ment sexual a què va ser sot­mesa per un com­pany del secre­ta­riat naci­o­nal. L’exdi­pu­tada va dir que per denun­ciar el seu cas es va aco­llir als pro­to­cols interns de la CUP i que no va recórrer als tri­bu­nals perquè la Justícia ordinària sol con­si­de­rar “poc greus” la natu­ra­lesa dels casos com el que ella pre­sen­tava.

Des del res­pecte més granític pel dolor per­so­nal, el cas de Mireia Boya reclama uns quants angles d’anàlisi rela­tiva a les esfe­res de la justícia, a la lògica retro­a­li­mentària dels cir­cuits tan­cats (un par­tit polític ho és), i a la rei­vin­di­cació d’aquesta impres­cin­di­ble mito­lo­gia laica de caràcter il·lus­trat que és l’aspi­ració a una justícia uni­ver­sal. Gràcies al corc subli­ma­dor del sar­casme cor­ru­guem l’entre­ce­lla cada cop que com­pro­vem que els atro­pe­lla­ments poli­ci­als con­tra lli­ber­tats bàsiques de la ciu­ta­da­nia són jut­jats només com a males pra­xis pro­fes­si­o­nals i des de la mateixa cor­po­ració poli­cial. Rene­guem quan obser­vem que crims de lesa huma­ni­tat pro­vo­cats pels exèrcits són jut­jats per tri­bu­nals mili­tars. És difícil no desit­jar un Har­ma­gue­don quan lle­gei­xes que l’Església espa­nyola anima les vícti­mes de pede­ras­tes reli­gi­o­sos a acu­dir als tri­bu­nals eclesiàstics perquè “son més durs” i més efec­tius [que els civils] “per arri­bar fins al final”. A parer meu, el cas Mireia Boya revela l’error de sacra­lit­zar el par­tit polític i d’aban­do­nar la via –diguem-ne– més civil. És l’error de creure que un orga­nisme ten­ta­cu­lar, par­ti­dista, apriorístic, adap­ta­tiu, frag­men­tari, interes­sat i con­tret com ho és un par­tit polític, pot esde­ve­nir una enti­tat auto­su­fi­ci­ent i prou equi­ta­tiva com per jut­jar fets que, enllà del dolor indi­vi­dual, reme­ten a prin­ci­pis uni­ver­sals, a la “repa­ració col·lec­tiva” que la mateixa exdi­pu­tada invoca. Ho va lamen­tar Bor­ges: “El pro­blema de algu­nas hete­ro­do­xias es que se pare­cen mucho a las orto­do­xias.”