Dilema post ‘Brexit’

Molt poques hores abans de ple­gar, Boris John­son escri­via una carta a la pri­mera minis­tra esco­cesa on li deia que “no era el moment” de tor­nar a fer un referèndum d’inde­pendència perquè les auto­ri­tats s’han de cen­trar en objec­tius com ara l’aug­ment del cost de la vida, el sis­tema de salut o la invasió d’Ucraïna.

El rebuig de John­son a la pro­posta de Nicola Stur­geon de cele­brar un referèndum el 2023 ara ja no té importància, però tot i així és sor­pre­nent que els argu­ments que uti­lit­zava per opo­sar-se al referèndum siguin, pre­ci­sa­ment, els matei­xos que impulsa el govern escocès a dema­nar-lo. Perquè qual­se­vol govern vol fer front a l’aug­ment del cost de la vida, però neces­sita les eines d’un Estat per fer polítiques soci­als. Qual­se­vol govern vol deci­dir com orga­nit­zar el sis­tema públic de salut per fer front a la pandèmia, i per això vol tenir un Estat per fer-ho. I qual­se­vol govern vol pren­dre part de les deci­si­ons euro­pees sobre la invasió de Rússia a Ucraïna i no pas haver-se de men­jar amb pata­tes un Bre­xit que no li deixa cap marge de mani­o­bra diplomàtic.

John­son s’ha aco­mi­a­dat de Dow­ning Street demos­trant que estava molt lluny del David Came­ron que va apro­var el referèndum d’Escòcia del 2014, i sobre­tot sense enten­dre que el seu Bre­xit ha apro­pat encara més els esco­ce­sos a la Unió Euro­pea. Ara falta veure si la UE s’ha apro­pat a Escòcia. Sem­bla que havent de triar entre l’Angla­terra del Bre­xit o l’Escòcia que es vol euro­pea no hau­rien de mos­trar cap dubte. Però ja sabem com actua Brus­sel·les quan hi ha con­flicte de fron­te­res als estats mem­bres. O més ben dit: com no actua.