Un món menys educat

Pri­mera fita de l’objec­tiu 4 de l’Agenda 2030: asse­gu­rar que tots els nens i totes les nenes del món aca­bin els cicles d’ense­nya­ment pri­mari i secun­dari, que ha de ser gratuït, equi­ta­tiu i de qua­li­tat. La mateixa ONU, que el 2015 apro­vava els 17 objec­tius per a un desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble que s’havien d’acon­se­guir el 2030, adver­teix del fort retrocés glo­bal que s’està donant en la ves­sant edu­ca­tiva com a con­seqüència de les suc­ces­si­ves i impla­ca­bles cri­sis huma­nitàries que des­tros­sen la vida de la infància. Retrocés? Sí, i no pas menor: el 2016 els nens afec­tats eren 75 mili­ons i actu­al­ment són 222 mili­ons (aug­ment del 196%). Més dades pre­o­cu­pants: d’aquests 222 mili­ons, n’hi ha 78,2 que estan sense esco­la­rit­zar (el 54% són dones, el 17% patei­xen difi­cul­tats fun­ci­o­nals i el 16% són des­plaçats forçosos), 120 que van a classe però no poden obte­nir els mínims nivells de com­petència en matemàtiques i en lec­tura, i 24 que mal­grat asso­lir aquests nivells neces­si­ten suport psi­co­so­cial en viure en con­tex­tos con­vul­sos i vio­lents. El món no els estima. El 84% de la infància que no acce­deix a un cen­tre ha nas­cut en països que arros­se­guen llargs con­flic­tes, com ara Cis­jordània, Gaza, Nigèria, el Pakis­tan, Etiòpia, Mali, Sudan, Iemen, Nigèria, Ban­gla­desh... (i ara Ucraïna: la guerra afecta 5,7 mili­ons d’esco­lars). Què passa quan s’inter­romp el dret a l’edu­cació? Que es perd el dret a conèixer els altres drets i a llui­tar per ells, que es cau en la inde­fensió més gran, que aug­men­ten els abu­sos i les violències. A qui li interessa un món menys edu­cat?