Bicing: l'èxit ens rosega

Men­tre mig país es dedica al dolç esport de no acu­dir a urnes quan repi­quen i una colla d’apo­calíptics de dar­rera for­nada defen­sen el dret a votar de manera més sol­vent per evi­tar el men­fo­tisme que s’ha redo­blat, els polítics –sí senyor, els nos­tres polítics– de vega­des l’encer­ten de ple. A Bar­ce­lona, per exem­ple, el tinent d’alcalde que ha dei­xat la tinència i la tinença es va aco­mi­a­dar amb una idea de ban­dera. Con­tra la man­cança crònica de trans­port públic, Jordi Por­ta­be­lla ha des­ple­gat per la ciu­tat un ser­vei de llo­guer de bici­cle­tes que des­perta enveja i admi­ració. El Bicing. Enho­ra­bona. Només cal lamen­tar que els nous fenòmens de mas­ses en aquest país s’iden­ti­fi­quin amb un nom en anglès, cir­cumstància que remata encara més una llen­gua que boqueja. Però el ser­vei és un èxit i la gent s’hi ha abo­cat amb entu­si­asme.

Les altes –perquè cal donar-s’hi d’alta– han superat totes les pre­vi­si­ons. Per sis euros anu­als, els bici­cle­ters tenen accés a unes bar­res lliu­res que fan d’esta­ci­ons on hi ha tot de vehi­cles espe­rant-los engan­xa­dets. Els bar­ris que encara no en tenen en dema­nen amb vehemència. Tanta ale­gria només es veu enne­grida per un mal pres­sen­ti­ment i una cons­ta­tació. La pre­venció és que cal espe­rar que l’Ajun­ta­ment no faci com fa sem­pre. És a dir, que el pres­su­post no s’acabi o que les uni­tats mòbils que van amunt i avall repos­tant bici­cle­tes no se’n can­sin aviat. La cons­ta­tació és que l’Ajun­ta­ment hau­ria de repar­tir també un manual perquè els nous entu­si­as­tes del pedal apren­guin a cir­cu­lar per on toca. La secu­lar admi­ració cata­lana pel model francès comença a con­ver­tir la capi­tal en un Tour.