La memòria negra

L’agost del 1942 el direc­tor gene­ral de Pre­sons va visi­tar el con­vent de les Ado­ra­trius, que des d’abril del 1940 era la presó de dones repre­sa­li­a­des. La mes­tra d’escola de Banyo­les i mem­bre de la CNT Àngels Bru­nyol Vila hi havia estat con­dem­nada a 12 anys. Encara hi era quan José María Sentís Simeón s’hi va foto­gra­fiar amb el gover­na­dor civil, el tinent de la Guàrdia Civil, el capellà i el metge. Una placa de ferro a la vorera del car­rer Pare Claret, al número 28, recorda l’espai de memòria negra. A banda que l’has de bus­car, camu­flada entre el pavi­ment, seria bo can­viar-ne la ins­cripció: es lle­geix amb difi­cul­tat el record a les 1.400 reclu­ses que hi va haver, xifres que són noms, com l’Àngels Bru­nyol. Invi­si­bles lla­vors, no dei­xem que ho siguin ara.