Feminismes i religions

Si Déu és home, l’home és Déu. Amb aquesta frase pro­vo­ca­dora la teòloga Mary Daly ens feia notar que les imat­ges apa­rent­ment inno­cents de Déu repre­sen­tat exclu­si­va­ment com a home (en la cul­tura occi­den­tal com un ancià vene­ra­ble amb barba blanca) pro­vo­quen i jus­ti­fi­quen les rela­ci­ons de desi­gual­tat entre dones i homes. Senyor, Pare, Rei, Pas­tor... són alguns dels noms amb què els cris­ti­ans iden­ti­fi­quen la divi­ni­tat i impe­dei­xen que les dones i els seus cos­sos repre­sen­tin el sagrat.

Par­lar de Déu també en femení, res­ca­tar de l’oblit dones que han tin­gut veu en les dife­rents reli­gi­ons, lle­gir els tex­tos sagrats amb pers­pec­tiva de gènere, són algu­nes de les apor­ta­ci­ons que les dones cre­ients fan al femi­nisme. I no és una apor­tació menor. Les reli­gi­ons, en major o menor mesura, han esde­vin­gut un reser­vori d’hàbits i cos­tums que man­te­nen les dones en un paper secun­dari, de sub­or­di­nació. En la mesura que les cre­ients viat­gen al moll de l’os de les seves tra­di­ci­ons reli­gi­o­ses i en redes­co­brei­xen el mis­satge que advoca per una dig­ni­tat igual de totes les per­so­nes, con­tri­bu­ei­xen a des­mun­tar un dels pun­tals del mas­clisme.

No és una tasca fàcil, però un dels aspec­tes més gra­ti­fi­cants d’aquest camí és des­co­brir que hi ha dones amb sen­si­bi­li­tats sem­blants en totes les tra­di­ci­ons espi­ri­tu­als. El diàleg inter­re­ligiós entre dones és més neces­sari que mai, i tot i que es troba a les bece­ro­les, ha començat a cami­nar i se’n detecta un cert suport ins­ti­tu­ci­o­nal. Aquest juliol l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona orga­nit­zava, jun­ta­ment amb el mones­tir de Santa Maria de Pedral­bes, la segona edició de les jor­na­des Fe(r) i dones; l’any pas­sat la DGAR va impul­sar el cicle Reli­gi­ons, espi­ri­tu­a­li­tats i femi­nis­mes, fruit del qual es publicà un molt interes­sant docu­ment ela­bo­rat pel grup de dones de l’Asso­ci­ació Unesco per al Diàleg Inter­re­ligiós (Audir). Aquest diàleg no és nou al nos­tre país, el Grup de Tre­ball Esta­ble de Reli­gi­ons fa anys que tre­ba­lla en aquesta línia i la seva tasca és impres­cin­di­ble per tei­xir com­pli­ci­tats i evi­tar dis­cur­sos d’odi entre cre­en­ces. El que repre­senta una rela­tiva nove­tat és que les dones en siguin les pro­ta­go­nis­tes.

Dar­rere d’aques­tes ini­ci­a­ti­ves públi­ques hi ha, evi­dent­ment, l’aposta política de suport als dis­cur­sos eman­ci­pa­dors de les dones. També s’intu­eix el poten­cial trans­for­ma­dor que tenen les cre­ients en el si de les seves comu­ni­tats. El sociòleg basc Fer­nando Fan­tova ens recor­dava fa uns mesos a Santa Coloma de Gra­me­net que un dels intan­gi­bles més relle­vants per impul­sar polítiques de benes­tar és el foment de vin­cles comu­ni­ta­ris, i és evi­dent que les reli­gi­ons con­tri­bu­ei­xen a crear aquests vin­cles; xar­xes de rela­ci­ons que aju­den a cohe­si­o­nar, que donen suport en moments de crisi, que acom­pa­nyen i con­so­len. No podem menys­prear la importància de les tra­di­ci­ons reli­gi­o­ses en tant que espais on viure la dimensió espi­ri­tual també per a les dones. Ara bé, com ens recorda l’informe d’Audir, les comu­ni­tats cre­ients s’han de des­em­pa­lle­gar “d’uns models res­tric­tius de femi­ni­tat lli­gats al matri­moni, la mater­ni­tat i la cura i edu­cació dels fills, exclu­si­va­ment (...) la dis­cri­mi­nació res­pecte dels barons en l’accés a l’ense­nya­ment i el mes­tratge, a escriure teo­lo­gia, o a esde­ve­nir mes­tres espi­ri­tu­als”.

I si el diàleg inter­re­ligiós entre dones ha de madu­rar, encara n’hi ha un de més verd: el que cal fer entre cre­ients i no cre­ients. Al segle XXI ja no par­lem de femi­nisme sinó de femi­nis­mes. Uni­des i diver­ses, Femi­nis­mes en plu­ral són alguns dels eslògans que hem pogut veure en les cele­bra­ci­ons dels dar­rers 8-M. Si la diver­si­tat és real, i no només un dis­curs política­ment cor­recte, ha d’incloure les femi­nis­tes cre­ients: les catòliques, les musul­ma­nes, les pro­tes­tants, les jue­ves, les budis­tes, totes. Hi ha hagut dones cre­ients que han aban­do­nat les ins­ti­tu­ci­ons reli­gi­o­ses per con­si­de­rar-les incom­pa­ti­bles amb les seves rei­vin­di­ca­ci­ons femi­nis­tes. D’altres s’hi man­te­nen i miren de trans­for­mar-les. Totes les opci­ons merei­xen res­pecte. El que és clar és que així com els femi­nis­mes fan avançar les reli­gi­ons, les vivències espi­ri­tu­als for­men part de la iden­ti­tat de mol­tes dones arreu del món. I no hi pen­sem renun­ciar.