Feminismes i religions

Si Déu és home, l’home és Déu. Amb aquesta frase provocadora la teòloga Mary Daly ens feia notar que les imatges aparentment innocents de Déu representat exclusivament com a home (en la cultura occidental com un ancià venerable amb barba blanca) provoquen i justifiquen les relacions de desigualtat entre dones i homes. Senyor, Pare, Rei, Pastor... són alguns dels noms amb què els cristians identifiquen la divinitat i impedeixen que les dones i els seus cossos representin el sagrat.

Parlar de Déu també en femení, rescatar de l’oblit dones que han tingut veu en les diferents religions, llegir els textos sagrats amb perspectiva de gènere, són algunes de les aportacions que les dones creients fan al feminisme. I no és una aportació menor. Les religions, en major o menor mesura, han esdevingut un reservori d’hàbits i costums que mantenen les dones en un paper secundari, de subordinació. En la mesura que les creients viatgen al moll de l’os de les seves tradicions religioses i en redescobreixen el missatge que advoca per una dignitat igual de totes les persones, contribueixen a desmuntar un dels puntals del masclisme.

No és una tasca fàcil, però un dels aspectes més gratificants d’aquest camí és descobrir que hi ha dones amb sensibilitats semblants en totes les tradicions espirituals. El diàleg interreligiós entre dones és més necessari que mai, i tot i que es troba a les beceroles, ha començat a caminar i se’n detecta un cert suport institucional. Aquest juliol l’Ajuntament de Barcelona organitzava, juntament amb el monestir de Santa Maria de Pedralbes, la segona edició de les jornades Fe(r) i dones; l’any passat la DGAR va impulsar el cicle Religions, espiritualitats i feminismes, fruit del qual es publicà un molt interessant document elaborat pel grup de dones de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir). Aquest diàleg no és nou al nostre país, el Grup de Treball Estable de Religions fa anys que treballa en aquesta línia i la seva tasca és imprescindible per teixir complicitats i evitar discursos d’odi entre creences. El que representa una relativa novetat és que les dones en siguin les protagonistes.

Darrere d’aquestes iniciatives públiques hi ha, evidentment, l’aposta política de suport als discursos emancipadors de les dones. També s’intueix el potencial transformador que tenen les creients en el si de les seves comunitats. El sociòleg basc Fernando Fantova ens recordava fa uns mesos a Santa Coloma de Gramenet que un dels intangibles més rellevants per impulsar polítiques de benestar és el foment de vincles comunitaris, i és evident que les religions contribueixen a crear aquests vincles; xarxes de relacions que ajuden a cohesionar, que donen suport en moments de crisi, que acompanyen i consolen. No podem menysprear la importància de les tradicions religioses en tant que espais on viure la dimensió espiritual també per a les dones. Ara bé, com ens recorda l’informe d’Audir, les comunitats creients s’han de desempallegar “d’uns models restrictius de feminitat lligats al matrimoni, la maternitat i la cura i educació dels fills, exclusivament (...) la discriminació respecte dels barons en l’accés a l’ensenyament i el mestratge, a escriure teologia, o a esdevenir mestres espirituals”.

I si el diàleg interreligiós entre dones ha de madurar, encara n’hi ha un de més verd: el que cal fer entre creients i no creients. Al segle XXI ja no parlem de feminisme sinó de feminismes. Unides i diverses, Feminismes en plural són alguns dels eslògans que hem pogut veure en les celebracions dels darrers 8-M. Si la diversitat és real, i no només un discurs políticament correcte, ha d’incloure les feministes creients: les catòliques, les musulmanes, les protestants, les jueves, les budistes, totes. Hi ha hagut dones creients que han abandonat les institucions religioses per considerar-les incompatibles amb les seves reivindicacions feministes. D’altres s’hi mantenen i miren de transformar-les. Totes les opcions mereixen respecte. El que és clar és que així com els feminismes fan avançar les religions, les vivències espirituals formen part de la identitat de moltes dones arreu del món. I no hi pensem renunciar.