Fotos de Farners

Obro el Twit­ter per saber amb què ens entre­tin­dran avui els nos­tres líders suprems d’ERC, Junts i la CUP. Engego el cara­llotòmetre i a veure fins on marca avui l’agu­lla. Quina en diran per fer veure que fan alguna cosa? Guaita què em surt! Fa uns dies l’Ajun­ta­ment de Santa Coloma va orga­nit­zar un “acte de ben­vin­guda als infants saha­rauís [sic] pro­ce­dents dels cam­pa­ments de refu­gi­ats de Tin­douf” i que han estat aco­llits per una família del poble. Van assis­tir a l’acte l’alcalde i la regi­dora d’Acció Social (tots dos d’ERC), a més de mem­bres de l’Asso­ci­ació Cata­lana d’Amics del Poble Sah­rauí. La foto, estu­di­ada, com sem­pre es fa en aquests casos. Hi veig vuit adults amb somrís impos­tat, dis­po­sats en bate­ria (sobre­tot, fotògraf, que no se t’escapi de l’enqua­dra­ment el con­du­ca­tor de la Gene­ra­li­tat que tenim pen­jat a la paret de dar­rere) i tres nens asse­guts, ben cen­trats i aguan­tant una ban­dera de la seva nació. El del mig sem­bla ben bé que esti­gui pen­sant: què hi foto, jo, aquí? Tres nens que en el moment del clic ja hau­rien de ser a casa de la família aco­lli­dora, o anant en bici­cleta, o banyant-se a la gorga d’en Vilà, sense haver de pas­sar per les pro­pa­gan­des muni­ci­pa­lis­tes de cara a la gale­ria. Tres trens nens que de ben segur no són el para­digma de la des­cripció d’Horaci a l’Art poètica: “El jove imberbe, quan per fi s’alli­bera del tutor, es diver­teix amb cavalls i amb gos­sos i amb l’herba del prat asso­le­llat.” Aquests nens, un cop alli­be­rats de la vigilància paterna, els tocarà apren­dre, en un camp asso­le­llat —massa asso­le­llat i sense un bri d’herba—, com es car­rega el fusell o com podrien alli­be­rar el seu tutor, que està sent tor­tu­rat en una mas­morra mar­ro­quina. Tres nens a qui pot­ser un dia algú els expli­carà que men­tre un alcalde i uns regi­dors de poble es fan partícips de la bona acció huma­nitària d’una família anònima, el par­tit que els té enro­lats dona suport a un govern espa­nyol que ha aban­do­nat el poble sah­rauí a la seva sort, tot sig­nant uns acords i una amis­tat inde­cent amb el govern del Mar­roc.

Qui sap si en el mateix moment de fer aquesta foto sobrera que con­tem­plo a Twit­ter uns sol­dats del rei dèspota ja dis­pa­ren con­tra els seus pares i tutors. Per a ver­go­nya d’aquests regi­dors, també d’aquesta ignomínia tenim fotos a l’heme­ro­teca. I també hi som­riu tot­hom.