Apunts d’estiu

Ara que som a final del mes d’agost es pot repas­sar com ha anat l’estiu. He tin­gut la sort de poder veure cos­tes més llu­nya­nes que la nos­tra Costa Brava i n’he pogut extreure diver­ses con­clu­si­ons.

A pri­mera hora del matí, pràcti­ca­ment amb el pri­mer raig del dia arribàvem a una cala paradísiaca de Menorca, amb una aigua tur­quesa que feia honor al seu nom. El que em va cri­dar l’atenció va ser que una pare­lla va estar ben bé una hora fent-se fotos. Clara­ment, aque­lles fotos que havien d’omplir un post a Ins­ta­gram o per a una story que fos ben dinàmica i pogués fer enveja als que des de l’altre cos­tat de la pan­ta­lla ho veies­sin. La pre­gunta que em vaig fer és si van saber gau­dir prou d’aquell moment o, com passa massa sovint, l’impor­tant és mos­trar allò que hem fet per sobre de totes les coses. No sé si eren feliços, però almenys que ho sem­bli en el seu compte d’Ins­ta­gram. Com aquesta pare­lla en vaig anar tro­bant al llarg del viatge. A mi m’agrada molt fer fotos, però un dia vaig deci­dir que només en faria amb el mòbil per mini­mit­zar el temps que dediqués a plas­mar allò que m’agra­dava i volia immor­ta­lit­zar.

Una costa sublim, la menor­quina, però que no té res a enve­jar a la que tenim a tocar entre Bla­nes i Cadaqués, com diu la cançó. Els tics de post­mo­der­ni­tat em van superar en un res­tau­rant de Mallorca. A la carta hi figu­rava amb lle­tra gran “nigiri a la mallor­quina”. Ja d’entrada em va encu­ri­o­sir què podria ser aquell con­cepte propi de la cuina asiàtica a l’illa més gran de les Bale­ars. No vaig ser l’únic i a la taula del cos­tat van gosar pre­gun­tar al cam­brer. L’expli­cació era que es trac­tava d’una llesca de pa sucat amb tomata que venia l’al·lego­ria del nigiri, tan popu­lar a la cuina japo­nesa, almenys a la que ens ha arri­bat en massa a casa nos­tra. Per tant, allò tan exòtic que podria sem­blar d’entrada, el “nigiri a la mallor­quina”, no era res més que una tapa de tota la vida, amb arrels molt fon­des a la península Ibèrica i també a casa nos­tra. És obvi que la cuina asiàtica està de moda, però hi ha certs salts mor­tals que fan certa basarda.

Dos apunts d’un estiu que ens ha tor­nat a dei­xar fer vacan­ces sense mas­ca­reta i anar al destí que hem vol­gut sense pen­sar gaire ja en el maleït virus.