Els ingredients

Diuen que abans ja pas­sava però que ara, després de la  pandèmia, s’ha gene­ra­lit­zat i és més freqüent. Em refe­reixo a la falta de comu­ni­cació, d’empa­tia i d’edu­cació que hi ha en llocs on t’han d’ofe­rir un ser­vei.  I tant et pot pas­sar a les urgències d’un cen­tre sani­tari de referència comar­cal com en un res­tau­rant de nome­nada i pres­tigi amb reco­nei­xe­ments inter­na­ci­o­nals. En un hi acu­dei­xes per neces­si­tat i a l’altre hi vas per volun­tat. I tant en un lloc com en l’altre el tracte quan hi entres no és el que t’espe­res ni  crec que ens el merei­xem. Esta­rem d’acord que les con­di­ci­ons en les quals acuts en un lloc i en l’altre són molt dife­rents, però tens la mateixa sen­sació de falta d’edu­cació, d’empa­tia, d’edu­cació. Aquest estiu en pocs dies de diferència ho hem pogut cons­ta­tar.  Al cen­tre hos­pi­ta­lari hi entres amb ner­vis, amb pres­ses, amb pre­o­cu­pació. I a l’altra banda, t’espe­res tro­bar-hi algú que quan t’aten­gui se sàpiga posar al teu lloc i t’ho posi fàcil. Doncs no.   Et fan sen­tir com si els fes­sis nosa i et fes­sin un favor ate­nent-te. Em sem­bla que no és dema­nar tant que hi hagi pro­fes­si­o­nals que sàpiguen fer bé la seva feina. Empàtics, comu­ni­ca­tius i edu­cats. D’igual manera, quan entres en un res­tau­rant,  per anar a  dinar o a sopar, hi vas  per pas­sar una bona estona. I no hi ha dret que la comu­ni­cació, l’empa­tia i la bona edu­cació no siguin ingre­di­ents bàsics en un indret que té cura de detalls deter­mi­nants com l’ambi­en­tació, la neteja i, per des­comp­tat, la  cuina i en canvi no creu que s’hagin d’esmerçar esforços a con­nec­tar amb aquell que arriba al seu local.  Però no fer-ho i donar un ser­vei des­cu­rat,  desa­tent i poc empàtic amb el comen­sal, aigua­leix un bon àpat encara que sigui deliciós perquè la comu­ni­cació és defi­ci­ent, l’empa­tia nul·la i el tracte t’ha fet sen­tir mala­ment, menys­tin­gut. Trobo que per una bona con­vivència són bàsics aquests ingre­di­ents.