Contra el CAT: BCN

L’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha pretès man­te­nir-ho en secret fins ara, però al poblet glo­bal que som i patim tot se sap tard o d’hora. Els tècnics del con­sis­tori del cap i casal tre­ba­llen des de fa temps perquè el regis­tre mun­dial de domi­nis d’inter­net accepti el .BCN. Això és moder­ni­tat i progrés, senyors de l’Ajun­ta­ment! En època de dràsti­ques res­tric­ci­ons i àmplies reta­lla­des, segons diuen les llengües més esmo­la­des, el con­sis­tori ha reser­vat una par­tida de tres mili­ons d’euros per a una webada que, com a dany col·late­ral bàsic, podria afe­blir el domini .CAT. Diuen, per exem­ple, que una part d’aquesta xifra es dedi­ca­ria a aba­ra­tir l’accés al .BCN, que podria cos­tar només un euro anual, men­tre que el .CAT per a les enti­tats o empre­ses que el fan ser­vir costa vint-i-cinc vega­des més.

És cert que el de Bar­ce­lona no és l’únic ajun­ta­ment del món que ha tin­gut una pen­sada sem­blant. Ja fa anys que el de Berlín i el de Nova York ho inten­ten deba­des. Però és igual­ment obvi que el domini NY, per exem­ple, no faria ni pes­si­go­lles al dels Estats Units. Supo­sa­ria, exclu­si­va­ment, reforçar la marca d’una ciu­tat que no ho neces­sita. No és el cas de Bar­ce­lona ni de Cata­lu­nya.

El domini .CAT ha estat la victòria del volun­ta­risme i la perícia d’uns rebels que no es van resig­nar amb les mar­ques esta­tals i ha permès cons­ta­tar l’existència d’un idi­oma i d’una altra sen­si­bi­li­tat naci­o­nal. El domini .BCN recorda aque­lla mani­o­bra que volia dotar l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona d’himne i ban­dera. Ni espa­nyols ni cata­lans: bar­ce­lo­nins! Molt bé. Senyors de l’Ajun­ta­ment, ¿ja han pen­ti­nat tots els gats de la ciu­tat? ¿Com és que tenen tan poca feina?