Després de l’11-S

Després de la Diada vindrà el debat de política gene­ral. L’Onze de Setem­bre l’inde­pen­den­tisme s’ha mos­trat desu­nit mal­grat que el pre­si­dent, Pere Ara­gonès, ha vol­gut unir el clam inde­pen­den­tista rei­vin­di­cant el dret de deci­dir i la inde­pendència, i per això con­si­dera que, enguany, “Cata­lu­nya tor­narà a demos­trar que som una nació amb tot el futur al davant”. Una frase ben tra­vada i un xic buida que cal­dria con­cre­tar en el debat de política gene­ral amb pro­pos­tes unitàries de l’inde­pen­den­tisme, mal­grat que aques­tes reso­lu­ci­ons, com s’ha vist en les dar­re­res ses­si­ons del debat, aca­ben en paper mullat. La Diada deixa l’ambi­ent polític més enra­rit entre les for­ces inde­pen­den­tis­tes. L’ANC ha mar­cat la pauta i ha por­tat la batuta en tot moment mos­trant el seu males­tar bàsica­ment en con­tra dels par­tits del govern. Un males­tar tras­lla­dat als par­tits de l’inde­pen­den­tisme cada cop més allu­nyats dels neces­sa­ris con­sen­sos per fer bullir l’olla i per acla­rir i con­cre­tar la relació entre els governs català i espa­nyol. A tall d’exem­ple, a banda dels meres­cuts pre­mis als peda­gogs Joa­quim Are­nas i Mar­ga­rida Muset, el premi va recaure en els des­a­pa­re­guts Pau Riba i Núria Feliu a títol pòstum. Ambdós se’l merei­xien i molt més, però, dis­sor­ta­da­ment han estat pre­mi­ats a títol pòstum per la manca de con­sens par­la­men­tari a l’hora de tro­bar per­so­nes en actiu. Ha començat el curs polític amb la pri­o­ri­tat d’acla­rir el camí a seguir i el debat de política gene­ral serà una bona opor­tu­ni­tat, mal­grat un dia a dia com­pli­cat amb un Par­la­ment sense pre­si­dent “legítim” i amb recels d’uns i altres. Un cop més, Pedro Sánchez està pen­dent per als interes­sos de la seva política dels movi­ments cata­lans. Qual­se­vol divisió cata­lana que intu­eixi és un argu­ment de pes per seguir la legis­la­tura i donar allar­gues a les pre­ten­si­ons dels ini­cis de l’acord per ser pre­si­dent.