‘Forat'

La web nord-ame­ri­cana raws­tory.com ha anun­ciat (25/8) que el cap de la cam­pa­nya Bush-Che­ney de 2004, Ken Mehl­man, ha estat outed, o obli­gat a adme­tre que és gai (el par­ti­cipi anglès és difícil de cata­la­nit­zar: el títol n'és un intent fallit). Això és notícia perquè durant la cam­pa­nya esmen­tada Mehl­man va fer dis­tri­buir un bé de Déu de mate­rial homòfob, una estratègia que va fer gua­nyar molts vots als repu­bli­cans. Ara bé, hi ha hagut molts més polítics defen­sors de l'hete­ro­se­xu­a­li­tat com a única ori­en­tació sexual legítima que no han sabut prac­ti­car el que pre­di­quen. Com Step­hen Milli­gan, el dipu­tat con­ser­va­dor britànic –el seu par­tit des­a­pro­vava el sexe fora del matri­moni– que va morir el 1994 durant un intent d'asfíxia autoeròtica, ves­tit de dona i amb una lli­mona a la boca; o el sena­dor repu­blicà per Califòrnia (i pare de família nom­brosa) Ray Ash­burn, que feia gala públi­ca­ment del seu menys­preu envers els gais fins que, fa cinc mesos, la poli­cia el va enxam­par con­duint begut, acom­pa­nyat d'un xaval que s'aca­bava de lli­gar en un bar d'ambi­ent. Avui, els polítics euro­peus, si més no, han deci­dit que la millor manera de no ser hipòcrita és no ama­gar la seva homo­se­xu­a­li­tat: el minis­tre d'Afers Estran­gers ale­many, el minis­tre de Cul­tura francès, i la pri­mera minis­tra d'Islàndia, entre d'altres, són tots gais con­fes­sos. I aquí? Que jo sàpiga, només algun dipu­tat d'esquer­res ha fet el mateix, com ara Miquel Iceta. I els de dre­tes, tan afi­ci­o­nats com són a pro­moure els valors de la família (hete­ro­se­xual) per damunt de tot? No n'hi ha cap que sigui gai? Cap ni un? Hola! Ei! Toc-toc!