Fastos per a la fi d’una era

Bona part del món va estar pen­dent ahir dels majes­tu­o­sos fas­tos del fune­ral de la reina Eli­sa­bet II, un esde­ve­ni­ment glo­bal que va anar molt més enllà de les fron­te­res del Regne Unit. L’espec­ta­cle va ser fas­ci­nant per la seva gran­di­loqüència, però també pel seu con­trast amb el món del segle XXI. Que els britànics hagin atu­rat el país per dir adeu a la cap d’estat, de 96 anys, amb anul·laci­ons de visi­tes mèdiques inclo­ses, diu molt poc de la sen­si­bi­li­tat social del país i de la seva capa­ci­tat d’apli­car el sen­tit comú. El fune­ral d’Eli­sa­bet II hau­ria de ser­vir per tan­car, defi­ni­ti­va­ment, una era d’estats caducs i pri­vi­le­gis reials que podria començar amb la ins­tau­ració de repúbli­ques en un bon gra­pat de països de la Com­monwe­alth.