Presentacions

No diré de quin autor parlo ni esmen­taré la lli­bre­ria on van tenir lloc els fets, però puc asse­gu­rar que són reals i que l’escrip­tor en qüestió, acos­tu­mat a les mul­ti­tuds que recla­men un autògraf seu, va que­dar poc gra­ta­ment sorprès per la situ­ació, tot i que la va afron­tar amb una gran espor­ti­vi­tat: a la sala hi havia una sola espec­ta­dora espe­rant que comencés la pre­sen­tació, una senyora d’una certa edat que, quan l’escrip­tor li va pre­gun­tar si el conei­xia, va reconèixer que no, que ella era allà perquè freqüenta les pre­sen­ta­ci­ons de la lli­bre­ria com una manera de pas­sar la tarda. És un cas extrem, sí, però mos­tra que, amb nota­bles excep­ci­ons, el for­mat tra­di­ci­o­nal de pre­sen­tació literària s’esgota, sobre­tot quan l’autor no és mediàtic o no hi porta la seva claca.