Tardor, temps de bolets

Molts anys enrere, tot tres­cant pels bos­cos de Maçanet de Cabrenys, por­tava jo mig matí caçant bolets –aquí els cacem, no?–, i només en duia set o vuit. Tot dece­but, em vaig asseure en un marge i, en posar una mà a terra, vaig notar quel­com que no espe­rava pas. En mirar-ho vaig veure que era un cep enorme, que tot sol m’ompli­ria més de mig cis­tell. Fets com aquest són difícils d’assi­mi­lar, què hi farem!... Un altre dia vaig tro­bar una cla­pada d’escar­lets, o escar­lots com en diem aquí, que n’hi havia més de setanta. Són records que que­den per sem­pre més a la memòria.

L’Ama­nita mus­ca­ria és un bolet del tot al·luci­no­gen. A Llançà hi havia un home, en Fil­ferro de mal­nom, que en va men­jar molts i després cri­dava ben fort: “Jo soc Déu!...” Cal adver­tir de l’Ama­nita pha­lloi­des, o fari­nera borda, que es con­fon fàcil­ment amb el rovell d’ou i és mor­tal de neces­si­tat.

Ara que som a la tar­dor, és bon temps per par­lar de bolets, natu­ral­ment. Amb tota segu­re­tat, jo posa­ria el cep al cap­da­vant de la llista, per la seva qua­li­tat. De petit, sem­bla un tap de xam­pany. Es pot asse­car i guar­dar-lo per con­su­mir temps després. Per altra banda, bolets molt cone­guts i apre­ci­ats arreu del país són el rovelló i el pine­tell. El nom científic del rovelló és Lac­ta­rius san­gui­fluus, ja que sem­bla sang el líquid que en surt en tallar-lo. Aquest bolet és dit amb tota pro­pi­e­tat, al País Valencià i a les Bale­ars, esclata-sang.

L’Ama­nita cae­sa­rea, o rovell d’ou, porta el nom pro­vi­nent del cèsar romà Claudi, que es casà en sego­nes núpcies amb Agri­pina, la seva neboda. Ella volia que el suc­ces­sor de l’empe­ra­dor fos el seu fill Neró i no Britànic, fill de Claudi. El bolet pre­fe­rit del seu marit era el reig, indub­ta­ble­ment, i en una festa la dona va fer bar­re­jar fari­ne­res bor­des amb els rovells d’ou. El pobre empe­ra­dor l’endemà ja era mort.

Altres bolets comes­ti­bles del nos­tre país són el ros­si­nyol, el cama­groc, la cual­bra, la pim­pi­ne­lla morada, la lle­nega, el cama-sec, el fre­do­lic, el ros­si­nyo­lic, la múrgola o rabas­sola, la cogo­me­lla, el pet de llop, el cam­pe­rol, el peu de rata... El més cone­gut entre els met­zi­no­sos, jo diria que és el mata­pa­rent.

A pocs llocs es pot obser­var la dèria que tenim els cata­lans pels bolets. Real­ment, estem tocats del bolet?...