Ramblejar

L’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona comença 18 mesos d’obres a la Ram­bla per fer-hi una plaça a tocar de les Dras­sa­nes. Serà una de les poques obres que Colau, com tots els alcal­des, no podrà inau­gu­rar abans de les muni­ci­pals. No és la pri­mera alcal­dessa a mirar d’endreçar la Ram­bla. Tots ho han inten­tat, d’una manera o una altra, des de Pas­qual Mara­gall, i perquè Narcís Serra no va tenir temps. L’alcalde Mara­gall va fer més decent la part baixa –tots els plans de la Ram­bla comen­cen per baix– amb els pri­mers can­vis urbanístics per erra­di­car pros­ti­tució, nego­cis il·legals i dur-hi la uni­ver­si­tat, després de dècades de cen­tri­fu­gar els estu­di­ants lluny del cen­tre. Clos va mirar de con­tro­lar-hi l’inci­visme i orde­nar-ne el negoci, perquè s’hi venien ani­mals de tota mena i el comerç no com­plia gai­res orde­nan­ces i tot hi era permès. El cos­mo­po­li­tisme, el turisme mas­si­fi­cat i l’espe­cu­lació en van fer fora el comerç tra­di­ci­o­nal que li havia donat per­so­na­li­tat pròpia. En va fora­gi­tar els bar­ce­lo­nins i els cata­lans, que en acos­tar-se a Bar­ce­lona pre­fe­rien altres bar­ris i espais per visi­tar, amb una gen­tri­fi­cació com a cap altre lloc de Cata­lu­nya.

Colo­nit­zada per l’espe­cu­lació, fins i tot la cor­rupció de l’admi­nis­tració muni­ci­pal s’hi va enquis­tar, fins que la regi­dora Itziar González –ara per fi reco­ne­guda per la seva denúncia rege­ne­ra­dora– va aler­tar que la Ram­bla es per­dia sense con­trol. La pandèmia ha permès com­pro­var que és un bon pas­seig i fins i tot pot ser agra­da­ble d’estar-hi, millo­rant-ne el verd, amb un comerç no només turístic i més espai per seure-hi sense ser legal­ment atra­cat pel preu de l’esta­bli­ment, com rei­vin­di­quen els bar­ce­lo­nins en una enquesta muni­ci­pal. Hereu, Trias i ara Colau han inten­tat con­tro­lar l’avin­guda, que té un ritme propi i on surt massa sovint més a compte obrir-hi un negoci sense llicència, sal­tar-se-la o des­a­fiar-la, que pen­sar en el veïnat. Pot­ser per això els plans urbanístics hi han avançat més lents que la Sagrada Família, un altre espai ciu­tadà sotmès a una gran pressió.