El tuf dels fills dels amos

Gràcies a això tan efímer com són els vídeos virals hem cons­ta­tat l’existència d’una tra­dició, en canvi, ben per­sis­tent: con­ver­tir els col·legis majors de Madrid en caus on es fomen­ten com­por­ta­ments gre­ra­ris, taver­na­ris i caser­na­ris. I si amplien una mica el focus i parem bé les ore­lles com­pro­va­rem que aquest tarannà, més propi d’un cam­pa­ment mili­tar que no pas d’un cam­pus uni­ver­si­tari, està assu­mit tant per nois com per noies. D’acord que les pro­cla­mes mas­clis­tes i vio­len­tes del tenor del col·legi major uni­ver­si­tari mas­culí Elías Ahúja merei­xen una repro­vació més gran. Però el cor femení que les replica, diri­git també per una veu can­tant a qui supo­sem equi­pada amb els galons de la colla, no mereix pre­ci­sa­ment un aplau­di­ment. Cal per­se­guir els clixés mas­clis­tes, molt bé, però també cal des­ter­rar les dic­ta­du­res de ramat que empa­ren quin­ta­des sal­vat­ges i estig­ma­tit­zen els que són dife­rents. No deu ser pas fàcil negar-se a for­mar part d’aques­tes supo­sa­des tra­di­ci­ons en uns col·legis segre­gats per sexe i mar­cats per la religió. I amb unes quo­tes que superen els mil euros men­su­als. Per això, de la imatge difosa a les xar­xes que mos­trava la inqui­e­tant sin­cro­nia de crits i per­si­a­nes orques­trada pels mas­cles de l’Elías Ahúja, cri­da­ven pre­ci­sa­ment l’atenció les tres fines­tres que mal­grat la con­signa gre­gal es man­te­nien a les fos­ques. I encon­geix el cor pen­sar quins tres alum­nes a con­tra­cor­rent hi pot haver en aques­tes tres habi­ta­ci­ons dis­si­dents, quin preu els poden exi­gir els ins­ti­ga­dors de la xar­lo­tada. O quan­tes noies rebels hi pot haver també al col·legi veí, igual­ment sot­me­ses a l’omertà que sem­pre envolta els abu­sos. Quina mena de joves en pot sor­tir d’uns ambi­ents tan poc edi­fi­cants? Què en podem espe­rar un cop s’hagin gra­duat? Doncs, tal com es diu en un moment de la pel·lícula Modelo 77, d’Alberto Rodríguez, va pas­sar la tran­sició i va venir la democràcia, però el futur con­ti­nua en mans dels fills dels amos. Aquest és el tuf que des­pre­nen les fines­tres de l’Elías Ahúja.