Il·legítim

El ter­cer par­tit de Cata­lu­nya ja fa temps que ha arri­bat a la con­clusió que, si no pot osten­tar la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, és millor con­ver­tir-ho tot en un circ. És la rebe­que­ria infan­til de pun­xar la pilota en cas de der­rota, però prac­ti­cada per senyors amb cor­bata i senyo­res amb ves­tit jaqueta. És com aquell anunci tele­vi­siu en què es veia un home empre­nyat sor­tint d’una casa tot cri­dant “és el meu Scat­ter­go­ries i me l’emporto!”, només perquè les coses no li sor­tien com volia a la par­tida del joc de taula. Alguns hi bar­re­gen, per postres, la seva pròpia situ­ació per­so­nal: davant la pos­si­bi­li­tat de ser inha­bi­li­tats per mar­tin­ga­les –“tra­pis”, com es va dir amb un bar­ba­risme col·loquial–, inten­ten escam­par el seu males­tar i res­sen­ti­ment amb un ven­ti­la­dor. Ara repe­tei­xen arreu on van que el govern és “il·legítim”, un dis­curs molt perillós i propi de l’auto­ri­ta­risme arreu del món. Exac­ta­ment amb els matei­xos ter­mes es refe­ria Donald Trump a Joe Biden després de per­dre les elec­ci­ons: “Estats Units corre el risc de tenir un pre­si­dent il·legítim.” Els fanàtics assal­tants al Capi­toli s’empa­ra­ven en aquesta afir­mació. Tant Pablo Casado com Vox han al·ludit al govern de Pedro Sánchez amb el con­cepte “il·legítim”. Si no tenir majo­ria abso­luta o no dis­po­sar del suport par­la­men­tari esta­ble restés legi­ti­mi­tat, diver­sos Molt Hono­ra­bles d’aquest par­tit que avui plora, renega i crida podrien ser defi­nits de la mateixa manera. És clar que el fet de ser legítim o no, en aquest cas, no té res a veure amb el suport par­la­men­tari, sinó amb el fet que manem “nosal­tres” o “els altres”. Ara hau­rem d’estar atents a veure quina una n’inven­ten per votar con­tra els pres­su­pos­tos, que arri­ba­ran al Par­la­ment redac­tats per un con­se­ller seu, aca­bat de dimi­tir per obli­gació orgànica i no pas per ganes. ¿Diran també que els comp­tes són “il·legítims, encara que els hagin fet ells matei­xos?