El malestar continua

Després de la tem­pesta no arriba la calma en la política cata­lana. Ha can­viat l’esce­nari i els papers dels grups polítics no que­den prou defi­nits per saber si man­te­nen el suport al govern o bé si pas­sen radi­cal­ment a l’opo­sició. És el cas dels soci­a­lis­tes, que estan en espera de rebre res­posta a la mà estesa amb què van ini­ciar la legis­la­tura. ERC con­ti­nua jugant amb el sí al PSOE i el no al PSC. Pels comp­tes de la Gene­ra­li­tat aquesta set­mana podria ser defi­ni­tiva. Fa uns anys era obli­gat lliu­rar el pres­su­post al Par­la­ment abans del 10 d’octu­bre per apro­var-lo a final d’any. Ara no cal i això pot ajor­nar els comp­tes, en cas que siguin apro­vats, al febrer, el març o l’abril de l’any vinent. Els experts adver­tei­xen que gover­nar amb 33 dipu­tats de 135 és pràcti­ca­ment impos­si­ble. La lògica seria apro­var els comp­tes per adap­tar-los a la situ­ació econòmica actual; argu­men­tar que després d’un any la coa­lició no ha fun­ci­o­nat però que la ciu­ta­da­nia no en té cap culpa i que per això cal pre­ser­var els comp­tes i lla­vors con­vo­car elec­ci­ons per al febrer per allu­nyar-les de les muni­ci­pals del maig. Un fet que no pas­sarà perquè l’únic que té potes­tat per con­vo­car elec­ci­ons és el pre­si­dent Ara­gonès i ara per ara pre­fe­reix esgo­tar les nego­ci­a­ci­ons amb els grups i, si convé, pror­ro­gar els comp­tes. Val a dir que ni ERC ni Ciu­ta­dans –que men­tre hi ha vida i ha espe­rança– volen elec­ci­ons al Par­la­ment. Els altres par­tits, mal­grat que sigui en veu baixa, hi veuen més difi­cul­tats que no pas avan­tat­ges. Asse­gu­ren estar pre­pa­rats, però Junts no té can­di­dat ferm davant la pos­si­bi­li­tat que Laura Borràs pugui ser inha­bi­li­tada. Nego­ci­a­ci­ons ober­tes per al pres­su­post i la pre­sen­tació par­la­men­ta­ria dels nous con­se­llers. Dos rep­tes de futur que hau­rien de donar opti­misme.