De veres

Rússia enva­eix Ucraïna. La Xina declara que està dis­po­sada a apli­car l’ús de la força per rete­nir Taiwan. Si tens míssils hipersònics capaços d’allot­jar caps nucle­ars i recórrer una distància de 2.000 quilòmetres, quin marge real queda per a la política, per a la democràcia, per a la justícia...? “La por ens civi­litza”, diagnos­tica Hob­bes. I per això mateix, per evi­tar una guerra de tots con­tra tots en l’estat de natu­ra­lesa, diu que els humans vam pac­tar viure en soci­e­tat i for­jar aquest estat social ple­ni­po­ten­ci­ari, auto­le­gi­ti­mat per con­tro­lar fins a l’última cèl·lula de la per­sona. Els estats tenen prou poder per diluir els abu­sos d’estat. Com és, si no, que s’ha esbor­rat de l’ima­gi­nari col·lec­tiu la mort de dese­nes de migrants sub­sa­ha­ri­ans que el 24 de juny inten­ta­ven sal­tar la tanca entre el Mar­roc i Meli­lla? El poder d’un estat se sus­tenta en una impu­ni­tat obs­cena, tal com ho demos­tra el fet que, arran dels papers requi­sats al PP per la seva caixa B, no es pugui deter­mi­nar la iden­ti­tat de la per­sona a qui va adreçat un sobre amb aquest nom tan mis­teriós: “M. Rajoy.” Com també ho demos­tra que San­dro Rosell passi 21 mesos en presó pre­ven­tiva i sigui absolt sense que peti el sis­tema judi­cial que per­met injustícies d’aques­tes pro­por­ci­ons. Com també ho demos­tren les por­tes giratòries, que fan que tants diri­gents polítics aca­bin for­mant part de con­sells asses­sors de la banca o de les empre­ses energètiques. La pre­gunta és: enmig de la tena­lla dels estats omni­po­tents, quin és el grau de sobi­ra­nia real de la política i de la per­sona? Per raons dife­rents, ni dre­tes ni esquer­res estan dis­po­sa­des a limi­tar els poders de l’Estat, una de les reli­gi­ons més pro­fes­sa­des de la nos­tra època. A mi el cor em pal­pita al revés quan penso en l’empre­so­na­ment dels joves d’Alt­sasu o veig Pedro Sánchez exhi­bint la repressió con­tra l’inde­pen­den­tisme com un tro­feu de guerra. I em pre­gunto d’una manera rasa: davant d’això, què es pot dir, què es pot fer, de veres, que sigui efec­tiu?