El bumerang d'ANB

Res no és inno­cent a 28 dies d’unes elec­ci­ons. Ni les deci­si­ons del fis­cal gene­ral de l’Estat, ni les seves con­seqüències a l’Audiència Naci­o­nal i el Tri­bu­nal Suprem. Els argu­ments per a la detenció la mati­nada pas­sada de 14 per­so­nes per la seva vin­cu­lació a la Mesa Naci­o­nal de Bata­suna són els matei­xos que han ser­vit per dei­xar Acció Naci­o­na­lista Basca i EHAK sense can­di­dats a les elec­ci­ons. Són argu­ments jurídics –clara­ment con­tra­dic­to­ris en alguns punts– que es basen en una pre­missa tan sim­ple com errònia: “Tot és ETA”. Tot allò que s’expressi en basc és sos­pitós, tot allò que soni a inde­pen­den­tista, tot allò que sem­bli sub­ver­siu per la seva estètica o pel seu llen­guatge... tot forma part d’una orga­nit­zació amb l’objec­tiu de matar. “Tot és ETA”.

El pecat ori­gi­nal que ha pro­vo­cat l’allau de deten­ci­ons i pro­hi­bi­ci­ons de les últi­mes set­ma­nes va ser l’apro­vació de la llei de par­tits l’any 2002, que no per­met a l’esquerra inde­pen­den­tista basca expres­sar-se política­ment. Tan­car la porta de la política és abo­car l’inde­pen­den­tisme basc a la mar­gi­na­li­tat, al car­rer i, en alguns casos, a la violència. De fet, els que s’estan fre­gant les mans en aquests moments de màxima tensió són aquells que, des de l’inte­rior d’ETA, advo­quen per la violència. Com més es cri­mi­na­litza aquells que apos­ten pel diàleg din­tre de les ins­ti­tu­ci­ons democràtiques, més força s’està donant als par­ti­da­ris de la resistència vio­lenta.

El govern espa­nyol tro­barà ben aviat com aquesta decisió se li gira en con­tra. I amb més força, encara. Com un bume­rang. Cada cop serà més difícil la pau, si con­ti­nuen empre­so­nant aquells que a l’entorn abert­zale podrien fer de pont en un even­tual procés de nego­ci­ació. Qua­tre dels sis nego­ci­a­dors abert­za­les durant la treva d’ETA són ara a la presó. Amb qui par­larà el govern en un futur procés de pau si empre­so­nen ara tots els inter­lo­cu­tors?