Barrionuevo ho torna a fer

L’Estat va emprar tota mena de mani­o­bres con­tra el movi­ment polític abert­zale basc i el ter­ro­risme d’ETA. Van sal­tar-se la lega­li­tat i quan els casos van ser fla­grants, van ser con­dem­nats minis­tres, caps poli­ci­als o agents i jut­ges mal­des­tres. La justícia euro­pea va donar la raó a Atutxa i Otegi i, després de molt d’esforç, la justícia espa­nyola va con­dem­nar els impul­sors del ter­ro­risme d’estat dels GAL, tot i que l’indul­tat exmi­nis­tre de l’Inte­rior Bar­ri­o­nu­evo no va com­plir ni el 2% dels dies de presó per per­ti­nença a banda armada i mal­ver­sació de fons públics. No mos­tra pene­di­ment i sem­bla que ho tor­na­ria a fer, com se’ls retreu als indul­tats per l’1-O. L’inde­pen­den­tisme català pateix ara la repressió i auto­de­fensa de l’Estat a qual­se­vol preu, per les quals sem­pre opta quan ha de ges­ti­o­nar situ­a­ci­ons que posin en perill la seva inte­gri­tat, a Euskadi o a Meli­lla.

Bar­ri­o­nu­evo no té pro­posta d’esmena, com sí que almenys li han retret els soci­a­lis­tes bas­cos o l’actual minis­tre Mar­laska. No deixa de ser curiós que l’actual minis­tre s’avin­gui a reconèixer el ter­ro­risme d’estat de fa dècades, però s’enro­qui a defen­sar la sag­nant repressió poli­cial con­tra els immi­grants a la tanca de Meli­lla. Pot­ser perquè ja es veu com­pa­rei­xent al TEDH. L’admissió dels fets per part dels res­pon­sa­bles esta­tals sem­pre arriba tard i prèvia con­demna d’algun tri­bu­nal euro­peu de justícia o drets humans, com el cas dels 20 jut­ges cata­lans. El ter­ro­risme d’estat dels anys vui­tanta, o la per­se­cució esta­tal actual con­tra l’inde­pen­den­tisme no es qüesti­o­nen soci­al­ment ni política­ment a Espa­nya perquè l’afer­men. Incom­plir lleis o drets humans genera després inves­ti­ga­ci­ons d’altres justícies euro­pees, com les d’Andorra amb Rajoy o la britànica i la suïssa per l’emèrit, i aviat l’euro­pea per l’espi­o­natge amb Pega­sus, però dona ren­di­ment a l’Estat, perquè el movi­ment basc torna al peix al cove, i el català s’esmi­cola. Per això, quan el PSOE cele­bra el tri­omf elec­to­ral del 1982, Bar­ri­o­nu­evo es rei­vin­dica, encara que li toqués fer una feina més que bruta.