La dona del quadre

L’últim arti­cle que Mont­ser­rat Roig (1946-1991) va publi­car a la con­tra­por­tada de l’Avui, el 9 de novem­bre, un dia abans de morir, aquesta set­mana ha fet 31 anys, coin­ci­deix amb l’obi­tu­ari de l’actriu Gene Tier­ney (1920-1991). La pel·lícula Laura d’Otto Pre­min­ger la va fer una estre­lla i la seva bellesa la va con­dem­nar. Presència per­tor­ba­dora, és la dona retra­tada del qua­dre que ena­mora el detec­tiu inter­pre­tat per Dana Andrews. Al Hollywood dau­rat, sofis­ti­cat en el blanc i negre dels anys qua­ranta, Gene Tier­ney és una actriu subes­ti­mada, injus­ta­ment obli­dada entre l’expan­siva i ter­re­nal Ava Gard­ner, la innocència ange­li­cal d’Audrey Hep­burn o la prin­cesa dis­tant que era Grace Kelly. Mont­ser­rat Roig també és la dona del qua­dre. Dels retrats amb la mirada còmplice de la fotògrafa Pilar Ayme­rich en des­ta­quen els ulls de la Roig, un poder esplen­dorós, que la va jut­jar. Ella que va tei­xir abans que ningú ho fes i ara tots els que ens atre­vim a cosir de nou, a enfi­lar l’agu­lla, som sim­ples apre­nents: de la memòria històrica, de la tra­dició literària feme­nina, de l’arti­cu­lisme, del peri­o­disme… El temps i els pro­homs van ser mes­quins amb la Roig –Josep Pla li va etzi­bar que amb aque­lles cames no calia que escrivís– perquè la mira­ven com la dona del qua­dre.