El dia que Cambray va ser estimat

La mun­ta­nya russa en què es mou la gent que ocupa càrrecs públics per­met que rere tem­po­ra­des fos­ques apa­re­guin dies bons, fins i tot esplèndids. El con­se­ller d’Edu­cació, meres­cuda diana de bona part del pro­fes­so­rat pel confús inici de curs, va gau­dir ahir d’una d’aque­lles esto­nes de color de rosa que –sos­pito jo– són escas­ses. Això sí, ho tenia fàcil: anava a un col·legi con­cer­tat i amb difi­cul­tats econòmiques de Sant Hilari per anun­ciar que Edu­cació assu­mia el cen­tre i no hau­rien de tan­car. La tro­bada es va aca­bar amb els ges­tors del col·legi i l’alcalde feliços i con­tents, i els alum­nes fent-se sel­fies amb el bene­fac­tor. “Dies com avui donen sen­tit al fet de ser con­se­ller”, va dir Gonzàlez-Cam­bray. No cal que ho juri, Josep.