Més que una ràdio

Ho deia Enric Marín, exse­cre­tari de comu­ni­cació del tri­par­tit, la set­mana pas­sada: "Cata­lu­nya és una nació sense Estat, per això TV3 és més impor­tant per a Cata­lu­nya que la BBC per a la Gran Bre­ta­nya". I qui diu TV3 diu Cata­lu­nya Ràdio. Aquesta con­clusió del pro­fes­sor Marín explica perquè la no con­tinuïtat d'Antoni Bas­sas i la desig­nació de la seva subs­ti­tuta ha gene­rat tanta expec­tació i con­trovèrsia.

Cata­lu­nya Ràdio és més que una ràdio i no es pot diri­gir de manera, com a mínim, mal­des­tra. La nego­ci­ació per reno­var el con­tracte de Bas­sas es va tren­car i Rosa Cullell n'ha inten­tat cul­par el peri­o­dista, que ja havia expli­cat la seva versió als oients. Sigui de qui sigui la culpa, s'ha transmès la sen­sació d'impro­vi­sació i de desori. Si volien relle­var Bas­sas, havien de dir-ho i tenir un recanvi a punt.

En lloc d'actuar deci­di­da­ment, i a causa del dila­tat procés per triar la direc­tora gene­ral, les con­ver­ses van començar tard i mala­ment, i han cir­cu­lat tota mena de rumors sobre fit­xat­ges pos­si­bles i impos­si­bles. La comèdia s'ha aca­bat amb el nom més ines­pe­rat: Neus Bonet, una per­sona de la casa que llan­cen als lle­ons arros­se­gada per l'esquer de la supo­sada opor­tu­ni­tat d'or després d'anys de dedi­cació. De cap manera es pot pre­jut­jar la feina que farà Neus Bonet. El que hem de començar a jut­jar és el que estan fent els que manen.