Els ous de la serp feixista

Els ano­me­nats pro­gres­sis­tes espa­nyols, i amb ells em refe­reixo al PSOE, s’esquinçaven les ves­ti­du­res després que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol hagués acor­dat sus­pen­dre pre­ven­ti­va­ment una votació al Senat i ho qua­li­fi­ca­ven d’“abús”. Par­la­ven d’“atro­pe­lla­ment democràtic” i d’“emmor­das­sar les Corts”. De veri­tat? No entenc per què quan el Cons­ti­tu­ci­o­nal intervé en el Par­la­ment de Cata­lu­nya aquests matei­xos ano­me­nats pro­gres­sis­tes espa­nyols en diuen “sal­var l’estat de dret”. Quan el 9 d’octu­bre del 2017 el pre­si­dent Puig­de­mont havia de valo­rar els resul­tats de l’1-O, els soci­a­lis­tes no van tenir cap pro­blema a anar al Cons­ti­tu­ci­o­nal, que per la via d’urgència va sus­pen­dre el ple. Aquest no ha estat l’únic moment en què els soci­a­lis­tes han uti­lit­zat el tri­bu­nal. El mateix govern de Sánchez hi va pre­sen­tar un recurs per impe­dir que la comissió d’inves­ti­gació sobre la monar­quia espa­nyola cre­ada pel Par­la­ment pogués tirar enda­vant. El govern espa­nyol va con­si­de­rar que el Par­la­ment català s’havia exce­dit en les com­petències i el Cons­ti­tu­ci­o­nal, per una­ni­mi­tat, li va donar la raó. Va decla­rar incons­ti­tu­ci­o­nal la comissió, la qual no va poder ni començar els tre­balls. El que sí que va ser un cop d’estat va ser la dis­so­lució del Par­la­ment que va per­pe­trar el govern espa­nyol a mans del PP amb l’aval del PSOE, ja que sense el seu suport total no hau­ria tirat enda­vant. Això, la des­ti­tució d’un Par­la­ment esco­llit a les urnes, és un cop clara­ment anti­de­mocràtic. D’això se’n diu tas­tar la pròpia mede­cina, una poció amb ingre­di­ents tota­li­ta­ris on és difícil esca­tir si s’ha judi­ci­a­lit­zat la política o s’ha poli­tit­zat la justícia. En tots dos casos, pro­ducte del marc pac­tat amb el fran­quisme el 1978.