De la crisi a la crisi

El 2022 que aco­mi­a­dem avui ha estat un any pro­fun­da­ment con­tra­dic­tori. Després de dos anys en què la pandèmia de covid-19 ho ha envaït i con­di­ci­o­nat pràcti­ca­ment tot, aquest any hem acon­se­guit com a soci­e­tat ren­di­bi­lit­zar la feina feta amb les res­tric­ci­ons i la vacu­nació, avançant cap a la post­pandèmia i mirant una mica més enllà. Un moment llar­ga­ment espe­rat que, no obs­tant, no hem tin­gut opor­tu­ni­tat d’assa­bo­rir, perquè d’una crisi sanitària hem pas­sat a una altra crisi, en aquest cas geo­política, arran de la guerra ini­ci­ada per la Rússia de Putin con­tra Ucraïna. El con­flicte bèl·lic ha pro­vo­cat dese­nes de milers de morts, una diàspora de vuit mili­ons de refu­gi­ats ucraïnesos, un nou capítol exe­cra­ble de crims de guerra en la història d’Europa i una des­trucció absurda i difícil de cal­cu­lar que encara con­ti­nua amb plu­ges de míssils rus­sos com la d’ahir mateix sobre Kíiv i altres ciu­tats ucraïneses.

La dimensió del con­flicte, però, va molt més enllà, com ha que­dat palès en la crisi energètica que assota fa mesos tot Europa per la dependència del gas i el petroli rus­sos, en la reper­cussió que ha tin­gut això en les eco­no­mies del con­ti­nent, en la inflació dels preus, l’enca­ri­ment del diner i del deute finan­cer. Es tracta, en defi­ni­tiva, d’una segona ona expan­siva del con­flicte que aug­menta les difi­cul­tats per a mili­ons de famílies, incre­menta el risc d’exclusió social per a les més vul­ne­ra­bles i obliga els governs a pre­veure mesu­res d’escut social cada cop més impres­cin­di­bles i gai­rebé mai sufi­ci­ents. En un esce­nari abrupte com aquest, Cata­lu­nya ha vis­cut aquest 2022 en ter­mes polítics com un any de tran­sició, encara ento­mant i ges­ti­o­nant dins el pos­si­ble la dinàmica de repressió de l’Estat espa­nyol con­tra l’inde­pen­den­tisme, sense capa­ci­tat ni pròpia ni ali­ena d’afron­tar el pro­blema polític de fons, i sense el lide­ratge i el rumb neces­sa­ris per afron­tar la tra­ves­sia amb un cert opti­misme, sense obli­dar la cons­ta­tació de la pre­ca­ri­e­tat i acor­ra­la­ment de la llen­gua cata­lana o pro­ble­mes tan greus com el femi­ni­cidi, que con­ti­nua acu­mu­lant vícti­mes. No cal dir que en aques­tes cir­cumstàncies l’any nou és ple de deu­res pen­dents i de rep­tes per afron­tar amb tota la inten­si­tat, i no només des de les ins­ti­tu­ci­ons, sinó també des de la res­pon­sa­bi­li­tat social i indi­vi­dual.