Lideratges

M’agrada lle­gir les heme­ro­te­ques. Ho faig tot sovint per posar-me al dia de qual­se­vol esde­ve­ni­ment pre­sent que reque­reixi reflexió o pre­visió de ruta. Lle­gir el pas­sat sem­pre per­met posar les coses a lloc o des­co­brir el poc que s’avança en aquesta soci­e­tat tan veloç. Aquest cop les con­sul­tava a propòsit de l’any elec­to­ral que ens ve a sobre i amb les elec­ci­ons muni­ci­pals a finals del mes de maig. Seran els pri­mers comi­cis del nou cicle polític, si així podem ano­me­nar el tren­ca­ment ofi­cial del procés inde­pen­den­tista fruit de la des­vin­cu­lació interna dels tres par­tits que el lide­ra­ven. Així, aquests comi­cis podrien aca­bar sent el pri­mer moment d’expressió elec­to­ral sobre el procés, la taula de diàleg, el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació, la con­fron­tació amb l’Estat, l’amnis­tia, si els par­tits així ho vol­gues­sin. Així, les elec­ci­ons muni­ci­pals es podran lle­gir com una mena de pla B de les elec­ci­ons autonòmiques que fins i tot el PSC pre­veu que s’avançaran davant la soli­tud a hores d’ara d’ERC per apro­var el pres­su­post. Les dar­re­res elec­ci­ons van coin­ci­dir amb euro­pees i s’hi va impo­sar Junts, amb Puig­de­mont de cap de car­tell, men­tre que ERC ho feia en l’àmbit local arreu de Cata­lu­nya. Lla­vors es van inter­can­viar els lide­rat­ges; veu­rem qui és el líder actual.