Oficines a l’exterior

El PSC ha posat com una de les seves con­di­ci­ons per votar afir­ma­ti­va­ment els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat per al 2023 que el govern no obri cap més ofi­cina a l’exte­rior, acció que avala l’arti­cle 194 de l’Esta­tut d’auto­no­mia. Per quin motiu? Les expor­ta­ci­ons cata­la­nes van créixer del 16% l’any 2022, amb unes ven­des que van superar els 93.000 mili­ons d’euros, un nou rècord històric. Aques­tes xifres repre­sen­ten el 33% del PIB. El sec­tor pri­vat ho té clar. Algú dirà que per aju­dar a inter­na­ci­o­na­lit­zar l’eco­no­mia cata­lana ja tenim ACCIÓ dins el Depar­ta­ment d’Empresa, que bona feina fa. Però això no eli­mina la neces­si­tat d’enfor­tir la presència de Cata­lu­nya al món i estrènyer vin­cles amb països estratègics. Per quin motiu el PSC ho vol atu­rar? Cap dele­gació nova però les que hi ha en fun­ci­o­na­ment els sem­bla bé que hi siguin? Per què? Aquesta no és l’única ocurrència que hi ha hagut dar­re­ra­ment al vol­tant de les dele­ga­ci­ons a l’exte­rior. El que s’ha fet amb la no ober­tura de l’ofi­cina pre­vista –i anun­ci­ada públi­ca­ment– a Israel també ha sigut ben estrany. Als cata­lans ens convé pen­sar ins­ti­tu­ci­o­nal­ment, gau­dir d’una certa con­tinuïtat estratègica i, sobre­tot, no fer el ridícul. Tin­dria sen­tit que es fixin uns mínims democràtics per deci­dir amb qui es volen bas­tir ali­an­ces: presència a ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals, mul­ti­la­te­ra­li­tat, res­pecte als drets humans, etc., tot i que en política inter­na­ci­o­nal tot són interes­sos. Aquí el llistó és molt baix, ja per refe­rent de democràcia incom­pleta, vul­ne­ració de drets civils, ins­ti­tu­ci­ons cor­rup­tes i poc democràtiques i que atempti pre­me­di­ta­da­ment con­tra la nos­tra iden­ti­tat ja tenim l’Estat espa­nyol, que és amb qui fem més trac­tes. L’agenda bàsica naci­o­nal –llen­gua, escola, la Cor­po­ració, infra­es­truc­tu­res, model econòmic, finançament, model de suport social, sos­te­ni­bi­li­tat i sí, la presència al món– hau­rien de res­pon­dre a una estratègia de país, no a misèries de par­tits.