Cistelles buides

La set­mana pas­sada, la senyora que des­patxa el pa al forn tra­di­ci­o­nal de sota casa em va cobrar el rodó de mig quilo deu cèntims per sota del que cos­tava a finals d’any. “Ai, deu ser allò de l’IVA”, vaig pen­sar. Però l’endemà, en pagar-lo al preu de sem­pre, la mes­tressa em va expli­car que el dia abans s’havia equi­vo­cat i no m’havia cobrat el tall a màquina, que allà mateix l’hi vaig aca­bar abo­nant. No dubto pas que al for­ner també li hagin apu­jat el preu de la matèria pri­mera i dels sub­mi­nis­tra­ments i pagui més que un any abans, però mesu­res com les de la rebaixa de l’IVA apro­vada pel govern espa­nyol aju­den ben poc les famílies i el repar­ti­ment que se’n fa és ben desi­gual. No sé si vostès han vist la diferència. Diu que se’n bene­fi­cien, de no pagar IVA, pro­duc­tes com la llet, el pa, els ous o algu­nes ver­du­res i que l’impost de l’oli d’oliva baixa al 5%, ali­ments de pri­mera neces­si­tat per a una dieta equi­li­brada, però el cert és que a les llei­xes de les boti­gues els preus no han fet res més que pujar i tro­bar oli d’oliva per sota dels cinc euros és una qui­mera. La cis­te­lla de la com­pra cada cop pesa més, però no pas per car­re­gada (perquè cada vegada sem­bla més lleu­gera) sinó per cara, i l’esforç que han de fer les famílies per omplir-la és cada vegada més gran.