Els amics del bosc

Fa poc, vaig tor­nar a veure Sol­da­dos de Sala­mina. Vint anys després, volia com­pro­var no tant si la pel·lícula de David Tru­eba havia enve­llit bé, sinó si la història manté l’espurna, la que fa bri­llar els ulls d’escrip­tor, com li devien bri­llar a Javier Cer­cas quan l’his­to­ri­a­dor banyolí Miquel Aguirre li va expli­car sobre els “amics del bosc”, que van aju­dar Sánchez Mazas a sobre­viure pels verals del Pla de l’Estany després de fugir del Collell. Són Joa­quim Figue­ras, Daniel Ange­lats i Maria Ferré. El falan­gista va con­ti­nuar manant i va arri­bar a minis­tre de Franco gràcies al fet que hi ha bona gent, com ara Maria Ferré, “que, si no tenia un rosegó de pa, tenia vianda”. La memòria històrica té un deure pen­dent amb el relat d’aquells als qui els movia la huma­ni­tat i no l’heroïcitat.