Adeu, Paco Rebés

Ha mort el gale­rista Paco Rebés als 101 anys. Tan dis­cret que el sorollós i pre­po­tent statu quo cul­tu­ral és pro­ba­ble que no se n’hagi assa­ben­tat. Molta gent esti­mada sí que l’ha recor­dat en el lli­bre de con­dol con­tem­po­rani que són les xar­xes soci­als. Per la his­to­ri­a­dora de l’art Vic­to­ria Com­balía des­co­breixo que havien inten­tat fer-li un home­natge i no ho acceptà. La fotògrafa Colita l’aco­mi­a­dava dient el que ja li havia dit en vida, que és quan s’han de dir les coses, que ell és “el res­pon­sa­ble” que ella sigui el que és. Fins on jo sé, d’entre­vis­tes, els mit­jans de comu­ni­cació, n’hi van fer poques. I tenia mil històries per expli­car! Montse Fri­sach va estar al cas quan en aquest diari vam dedi­car una sèrie als gale­ris­tes cata­lans (De cara a la gale­ria, per la qual ens van con­ce­dir un premi GAC la Nit del Gale­risme). Rebés, que havia estat mànager de La Chunga i Paco de Lucía, va obrir la gale­ria A34 el 2005, quan tenia 84 anys (mai és tard per a res, mai!). En la con­versa amb Fri­sach feia gala de la seva intuïció per al bon art i els bons artis­tes. I donava una lliçó a l’epidèmia espe­cu­la­tiva que tant mal ha fet al sec­tor: “L’error de molts col·lec­ci­o­nis­tes és que han com­prat obres només perquè cre­ien que puja­rien de preu en el futur.” Tant per apren­dre dels savis...