Pressupost sense compromís

És pre­vist que aquest diven­dres acabi el serial del pres­su­post. Que­darà apro­vat defi­ni­ti­va­ment, si no hi ha entre­bancs. Ja era hora. El mes d’agost de l’any pas­sat, el cap de l’opo­sició, Sal­va­dor Illa, va anun­ciar que estava dis­po­sat a allar­gar la mà per a l’apro­vació dels comp­tes. Després d’unes llar­gues i fei­xu­gues nego­ci­a­ci­ons i després de set mesos s’hau­ran apro­vat els comp­tes amb els vots d’ERC, els soci­a­lis­tes i els comuns. Tot gràcies a un seguit de com­pro­mi­sos d’infra­es­truc­tu­res que de moment res fa pen­sar que veiem començar. Ni l’enllaç de la B-40, ni l’ampli­ació de l’aero­port del Prat, ni tam­poc el Hard Rock tenen el vis­ti­plau del ter­ri­tori i encara menys després del clam de milers de per­so­nes en con­tra dels macro­pro­jec­tes. El desig es man­tindrà i les obres que­da­ran pen­dents tot espe­rant millors temps. És una llàstima que no sigui obli­gada una liqui­dació del pres­su­post per com­pro­var el grau de com­pli­ment dels com­pro­mi­sos. Mal­grat tot, a par­tir d’aquesta set­mana el govern mono­co­lor i en mino­ria podrà res­pi­rar amb un xic de tran­quil·litat

Fal­ten vui­tanta dies per a les muni­ci­pals i la política s’ha situat en plena cam­pa­nya elec­to­ral. El secret més ben guar­dat és el dels futurs pac­tes que ningú vol expli­car fins a veure el resul­tat. Hi ha pre­visió fins i tot de pac­tes rars i estranys. Aquest any ningú anirà al notari per negar pac­tes. Tot és obert en pre­visió d’ensurts de dar­rera hora. Un d’aquests és el futur judi­cial de Laura Borràs. Es pre­veu un dal­ta­baix al Par­la­ment davant una subs­ti­tució de la pre­si­denta sus­pesa.