Aigua salada

Eren pri­mers dels 90 quan vaig ater­rar a Eivissa. Pri­mer, hi anava als estius per vacan­ces; després, m’hi vaig esta­blir un temps per tre­ba­llar-hi. I entre els records d’aque­lla època, en sobre­surt un que mar­cava la vida domèstica dels resi­dents de l’illa: l’aigua que sor­tia de les aixe­tes era salada. Era l’aigua amb què ens dutxàvem, ens rentàvem les dents i també, en part, i això anava a gus­tos i depe­nia de la dis­po­ni­bi­li­tat de recur­sos de cada casa a l’hora de com­prar aigua embo­te­llada, amb què cuinàvem. Ja hi havia alguna des­sa­la­dora en fun­ci­o­na­ment, però no va ser fins pas­sats uns anys que, amb la millora de les ins­tal·laci­ons, el pro­blema es va mig arre­glar. I dic mig arre­glar perquè l’estrès hídric que suporta aquesta illa pitiüsa és enorme a causa d’un turisme que des de fa anys, i amb l’única parada obli­gada de la pandèmia, des­borda totes les pre­vi­si­ons.

A Cata­lu­nya, des d’ahir, un total de 224 muni­ci­pis cata­lans cor­res­po­nents a 15 comar­ques on viuen més de sis mili­ons d’habi­tants, han entrat en situ­ació d’excep­ci­o­na­li­tat per sequera hidrològica al sis­tema Ter-Llo­bre­gat i a l’aqüífer Fluvià-Muga. El govern català va decre­tar fa una set­mana aquest “estat d’excepció” davant d’una situ­ació que es con­si­dera d’extrema gra­ve­tat per la manca acu­mu­lada de plu­ges durant 29 mesos. Les mesu­res que com­porta són: la res­tricció de l’aigua a un màxim de 230 litres per per­sona i dia i altres limi­ta­ci­ons, com la reducció del 40% per a usos agrícoles i del 15% per a indus­tri­als, així com per a usos lúdics. També han que­dat pro­hi­bits el reg de zones ver­des, públi­ques i pri­va­des –només es per­met l’aigua per man­te­nir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb rega­do­res– i la neteja de car­rers amb aigua pota­ble.

De moment, l’aigua per beure està garan­tida, però gover­nants i experts han començat a aler­tar de la pos­si­bi­li­tat d’intro­duir noves res­tric­ci­ons si el pano­rama no can­via de forma subs­tan­cial d’aquí a uns mesos. De manera que, a banda del que s’haurà de com­plir per norma, i de les deci­si­ons que es puguin pren­dre indi­vi­du­al­ment per evi­tar mal­ba­ra­tar aquest bé pre­uat, s’haurà de deba­tre sobre algu­nes de les acti­vi­tats que giren al vol­tant del turisme, com ara la pràctica del golf i l’ús dels parcs aquàtics. Tenint en compte, a més, que l’estiu i el temut risc d’incendi fores­tal són a tocar.