La llei mordassa, intacta per culpa del PSOE

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Xevi Sala, Toni Romero, Susanna Oli­veira, David Brugué, Fran­cesc Espiga, Anna Puig, Dolors Bellés, Gui­llem Vidal i Xevi Masachs.

Que un estat reforci el poder dels cos­sos i for­ces de segu­re­tat i debi­liti, en canvi, els drets de la ciu­ta­da­nia és símptoma de mala qua­li­tat democràtica. És el que acaba de pas­sar a l’Estat espa­nyol amb la marxa enrere de la dero­gació de la llei mor­dassa, una pro­mesa elec­to­ral del PSOE que s’ha que­dat a mig camí després que altres par­tits que en prin­cipi li dona­ven suport, com ERC i Bildu, can­vi­es­sin d’idea perquè tro­ba­ven massa des­cafeïnada la pro­posta final. Ens tro­bem davant d’un tema legis­la­tiu espa­nyol que ens afecta de manera espe­cial; només cal recor­dar les càrre­gues poli­ci­als que la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal van fer a Cata­lu­nya per repri­mir l’1-O, amb un menys­preu no només per la ciu­ta­da­nia pacífica sinó també per les lleis del Par­la­ment, que pro­hi­bei­xen l’ús de pilo­tes de goma. L’excusa és que la legis­lació espa­nyola que regula l’actu­ació d’aquests cos­sos passa per damunt de la cata­lana. D’aquí la neces­si­tat de dero­gar l’antiga llei del Par­tit Popu­lar que atorga unes facul­tats que exce­dei­xen el marc rao­na­ble en un estat que de veri­tat pugui con­si­de­rar-se de dret. I no només pel que fa a l’ús de la violència en les mani­fes­ta­ci­ons o en la pre­sumpció de vera­ci­tat que assis­teix els agents, sinó també en qüesti­ons huma­nitàries com les devo­lu­ci­ons en calent, espe­ci­al­ment tenint en compte que aquesta va ser una pri­o­ri­tat –fictícia– de Pedro Sánchez en arri­bar a la pre­sidència del govern. Segu­ra­ment el PSOE no ha con­si­de­rat con­ve­ni­ent fer tot el pos­si­ble per obte­nir el suport d’ERC i de Bildu perquè s’acos­ten elec­ci­ons i reta­llar les ales a poli­cies i guàrdies civils amb dos par­tits que l’opo­sició asso­cia de manera demagògica al món etarra o al col­pisme sediciós hau­ria estat con­tra­pro­du­ent per al seu càlcul elec­to­ral. Encara que sigui a costa de repe­tir l’incom­pli­ment del pro­grama, tal com va pas­sar també amb la reforma labo­ral, que en el paper havia de ser total i al final només ho va ser par­ci­al­ment. Segu­ra­ment a con­seqüència de pres­si­ons, tant inter­nes com exter­nes, els soci­a­lis­tes espa­nyols han per­dut una bona ocasió de con­nec­tar amb les seves pròpies bases, que, en canvi, veuen com en matèries que afec­ten el ‘lobby’ poli­cial o el ‘lobby’ empre­sa­rial solen fer salat.