Porno menor d’edat

La vio­lació patida per una nena d’onze anys a Bada­lona per un grup de nois menors d’edat, alguns d’ells inim­pu­ta­bles penal­ment, ha tor­nat a l’actu­a­li­tat una veri­tat incòmoda que fa anys que es coneix però con­tra la qual no es lluita o, si es fa, és tan poc efec­tiva que els resul­tats son ínfims. Parlo de l’efecte que el con­sum de por­no­gra­fia pro­voca entre els infants i, en espe­cial, de certa por­no­gra­fia que nor­ma­litza la violència majo­ritària­ment con­tra les dones i les con­ver­teix, un cop més, en mers objec­tes sexu­als. És un model d’èxit econòmic per a una indústria que ha sabut sal­tar les bar­re­res del con­su­mi­dor adult habi­tual i fer-se un lloc entre usu­a­ris que amb prou fei­nes han dei­xat l’infan­tesa enrere o, en el pit­jor dels casos, encara hi són. Les dades i els adver­ti­ments dels experts fan esfe­reir. El con­sum de por­no­gra­fia entre menors se situa al vol­tant dels vuit anys, una edat en què els infants absor­bei­xen deter­mi­na­des acti­tuds i acci­ons i en fan models de con­ducta equi­vo­cats i molt peri­llo­sos. L’exem­ple més clar, malau­ra­da­ment, el tenim en els enre­gis­tra­ments amb mòbil dels atacs sexu­als en grup. Allò que veuen en pan­ta­lla, i que no iden­ti­fi­quen com a mera ficció, ho tras­lla­den a la rea­li­tat i es con­ver­tei­xen en pro­ta­go­nis­tes d’una pel·lícula amb final dramàtic. Acce­dir a la por­no­gra­fia és molt fàcil, pràcti­ca­ment ni cal bus­car-la. El domini de les xar­xes soci­als per part d’uns menors cada cop més pre­pa­rats faci­lita el camí cap a un món amb un atrac­tiu inne­ga­ble per tot allò de fosc, ama­gat i pro­hi­bit que arros­sega. Un món que pro­met experiències increïbles i que genera autèntics mons­tres. La res­posta per atu­rar-ho es basa en una edu­cació sexual sana tant a casa com a les esco­les i per la res­tricció real de deter­mi­nats con­tin­guts. Hi ha qui diu que ja fem tard i que serà molt difícil redreçar-ho, però davant el fata­lisme no hi ha cap altra res­posta que la deter­mi­nació i afron­tar el repte amb res­pon­sa­bi­li­tat i, també, recur­sos. Els infants, avui més que mai, han de poder viure només com a infants.