Rigor en la història

En totes les defi­ni­ci­ons que tro­bem de la paraula història, queda palès que es tracta d’una ciència espe­ci­a­lit­zada, cen­trada a expo­sar els fets del pas­sat humà d’un poble de forma cro­nològica­ment orde­nada, i alhora sis­temàtica i crítica. Neces­sita pro­fes­si­o­nals for­mats en el mètode per tal que els resul­tats de la recerca tin­guin garan­tia de vera­ci­tat. De forma resu­mida, aquest mètode passa pri­mer per conèixer i acce­dir a les fonts, per ana­lit­zar-les degu­da­ment, i valo­rar-ne la inte­gri­tat i cre­di­bi­li­tat, i sobre la base d’aques­tes, for­mu­lar hipòtesis inter­pre­ta­ti­ves que final­ment s’han de plas­mar en una expo­sició clara que inci­deixi en els fets més para­digmàtics.

En no ser con­si­de­rada una ciència exacta –debat en el qual ara no entra­rem–, és, pos­si­ble­ment, una de les que hi ha més intru­sisme. Amb això no vull dir que per­so­nes no acadèmica­ment for­ma­des no tin­guin la capa­ci­tat d’enfron­tar-se a la com­ple­xi­tat del mètode històric, només que en molts casos no és així. I sovint tro­bem publi­ca­ci­ons que no són res més que una “his­to­ri­eta” dis­treta, sobre la qual no tenim la segu­re­tat que sigui verídica i ben con­tras­tada.

Cal tenir en compte, també, que el mètode ha anat evo­lu­ci­o­nant amb el temps, i que és impor­tant que si hem de revi­sar els tex­tos dels his­to­ri­a­dors antics, hi sapi­guem apli­car el mateix rigor que en l’anàlisi de qual­se­vol font. Avui dia els inves­ti­ga­dors tenim la for­tuna de poder comp­tar amb el suport de diver­ses dis­ci­pli­nes auxi­li­ars, que és impres­cin­di­ble saber inte­grar en la recerca, i que li con­fe­rei­xen un valor afe­git. La inter­dis­ci­pli­na­ri­e­tat és, cer­ta­ment, necessària.

Fa poc temps ha sor­tit la notícia sobre la con­fir­mació de l’ori­gen romà de Cas­telló d’Empúries. En el marc d’un pro­jecte de recerca plu­ri­dis­ci­pli­nari, ini­ciat l’any 2018, la població de Cas­telló, l’ori­gen docu­men­tal de la qual se sabia del segle IX, ha pas­sat, gràcies al suport de l’arque­o­lo­gia, a remun­tar, pri­mer, a la segona mei­tat del segle VII, i, ara, a la pri­mera mei­tat del segle II aC! Se sabia, es deia, algun his­to­ri­a­dor antic havia apun­tat el pos­si­ble ori­gen romà del lloc, però fins fa poc no n’hem tin­gut l’evidència científica. La tro­ba­lla ha estat fruit d’anys d’inves­ti­gació, de saber on bus­car i emprar les eines necessàries. Ho cele­brem i ho donem a conèixer!