La mesquinesa dels líders

Aquests dar­rers anys molt sovint

s’ha fet ser­vir el títol del lli­bre d’en Xiri­nacs La traïció dels líders per fer un paral·lelisme entre els líders auto­de­ter­mi­nis­tes de la tran­sició amb els actu­als inde­pen­den­tis­tes. Em resis­teixo a aquest qua­li­fi­ca­tiu mal­grat que d’argu­ments no en fal­ten si recor­dem què deien, què pro­me­tien, i el gir de 180 graus en la seva estratègia ante­rior que no han gosat ni fer-ne cap autocrítica ni expli­cació, deser­tant de la uni­la­te­ra­li­tat, des­qua­li­fi­cant els que s’hi man­te­nen, i tei­xint una cons­tant com­pli­ci­tat amb qui va votar el 155. L’actual govern (amb con­se­llers no inde­pen­den­tis­tes) no té la inde­pendència a l’agenda com van pro­me­tre a la CUP si la taula de nego­ci­ació fra­cas­sava en l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació. Ara, segons ells matei­xos, deduïm que són “inde­pen­den­tis­tes refor­ma­dors d’Espa­nya” sine die… El que sí que hem vist, sen­tit i cons­ta­tat és la mes­qui­nesa dels líders: com van inten­tar diluir la seva res­pon­sa­bi­li­tat del referèndum davant dels jut­ges espa­nyols en lloc d’assu­mir-ne tota res­pon­sa­bi­li­tat, o com van inten­tar res­pon­sa­bi­lit­zar altres líders o jugar a des­qua­li­fi­car-los. Com quan la Marta Rovira, el febrer del 2018, va anar a decla­rar davant Lla­rena i va dir que ella volia atu­rar el referèndum i que el pre­si­dent Puig­de­mont va orde­nar de seguir enda­vant. O més recent­ment, com Rufián i el pre­si­dent Ara­gonès fan el joc a Madrid acu­sant un, i no defen­sant l’altre, el pre­si­dent Puig­de­mont, de tenir una con­xorxa amb Putin. Ara, en una entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio, Rovira des­le­gi­ti­mava el referèndum. Tot ple­gat men­tre van legi­ti­mant el PSOE, que va fer cos­tat a la repressió de l’1-O. Això no tinc cap dubte que és mes­qui­nesa.