Pluja de vots que es queden a casa

És gravíssim que el govern de la Gene­ra­li­tat i els par­tits que aspi­ren a gover­nar siguin incapaços d’arri­bar a un acord en la cimera de l’aigua en un moment de neces­si­tat per fer front a la sequera. Que la pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals ho faci embar­ran­car allu­nya la ciu­ta­da­nia de les urnes. Les acu­sa­ci­ons mútues de tac­ti­cis­mes elec­to­ra­lis­tes els aca­ben pena­lit­zant a tots igual. El cas és que el que acaba pre­va­lent és l’interès par­ti­dista. Que no havíem que­dat que del que es tracta, en aquesta auto­no­mia nos­tra, és de ges­ti­o­nar el dia a dia i aten­dre els mal ano­me­nats pro­ble­mes reals de la gent? Hi pot haver un acord per tirar enda­vant el pres­su­post, però no un acord per fer front a la sequera? Més val que ens cai­gui el cel a sobre.