Responsabilitat compartida per l’aigua

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tuda per Xevi Sala, Toni Brosa, Dolors Bellés, Irene Case­llas, Car­les Sabaté, Fran­cesc Espiga, Núria Astorch i Maria Palau.

Amb la pers­pec­tiva d’un estiu amb els embas­sa­ments buits i una mete­o­ro­lo­gia adversa, tota cons­ci­en­ci­ació ciu­ta­dana és poca. Però la recepta per fer front a la crisi no pot con­sis­tir només a renyar els usu­a­ris, cal que les admi­nis­tra­ci­ons assu­mei­xin les seves res­pon­sa­bi­li­tats. En pri­mer lloc, els ajun­ta­ments han de com­plir les limi­ta­ci­ons del con­sum d’aigua per habi­tant que estan en vigor des del 2 de març dins del Pla de Sequera i, en aquest sen­tit, no és una bona notícia que, segons l’Agència Cata­lana de l’aigua –ACA–, el 30% dels muni­ci­pis de les con­ques inter­nes facin el sord. En segon lloc, el govern de la Gene­ra­li­tat hau­ria de prémer l’acce­le­ra­dor per posar en marxa noves plan­tes des­sa­li­nit­za­do­res, ara per ara l’única alter­na­tiva via­ble, però cara, a la falta de pre­ci­pi­ta­ci­ons i a l’asse­ca­ment dels pan­tans. Que anem cap a una situ­ació d’emergència que com­por­tarà més res­tric­ci­ons està clar, es tracta de retar­dar al màxim l’arri­bada d’aquesta situ­ació, i aquí ens hi hem d’impli­car tots. Dos-cents trenta litres per per­sona i dia és un límit domèstic per­fec­ta­ment assu­mi­ble si a les llars apli­quem el sen­tit comú i no dei­xem que les aixe­tes ragin sense con­trol. A més, es tracta d’incor­po­rar hàbits que fa temps la població hau­ria d’haver nor­ma­lit­zat sense neces­si­tat d’emergències.

Pel que fa al mal­ba­ra­ta­ment, però, cal tenir en compte també la quan­ti­tat d’aigua que es perd per fui­tes a les cano­na­des; segons la mateixa ACA, una quarta part de l’aigua pota­ble des­a­pa­reix per aquesta via. I no en són res­pon­sa­bles els ciu­ta­dans, sinó les admi­nis­tra­ci­ons que han de tenir al dia el man­te­ni­ment de la xarxa. Tam­poc té massa sen­tit que es demani un sacri­fici als page­sos a l’hora de regar i en canvi no s’exer­cei­xin limi­ta­ci­ons efec­ti­ves als esta­bli­ment hote­lers, on els turis­tes tenen barra lliure a l’hora de dut­xar-se. Qual­se­vol tema és sus­cep­ti­ble de fer-ne política, però només és interes­sant per a la gent si es fa amb l’objec­tiu de resol­dre pro­ble­mes i fer la vida més fàcil i millor per a tot­hom. En aquest sen­tit, la pica­ba­ra­lla entre ERC i PSC sobre el resul­tat de la recent cimera o l’opor­tu­ni­tat de san­ci­o­nar ajun­ta­ments no és esca­ient.