Arquitortura

Quan érem petits al por­tal de casa s’hi solia aclo­far una vella des­ar­re­lada que tots ano­menàvem “la Lloca” i ningú la conei­xia pel seu nom perquè en aque­lla època aques­tes coses impor­ta­ven encara menys que ara. “La Lloca” solia dor­mir damunt els seus pro­pis vòmits i pixats i, quan mar­xava, la mare ho havia de nete­jar tot amb llei­xiu. Nor­mal­ment deixàvem que dormís la mona i guillés, però a vega­des el pare i un veí l’aga­fa­ven a coll i la por­ta­ven fins al geriàtric que mena­ven les mon­ges. Mai vam fer-li mal i mai vam avi­sar la poli­cia. Més aviat la com­padíem i resàvem per no aca­bar la nos­tra vellesa com la seva. Hi he pen­sat lle­gint el repor­tatge que aquesta set­mana El Punt Avui ha dedi­cat a la mal ano­me­nada arqui­tec­tura defen­siva –el nom amb què s’han auto­ba­te­jat ja ho diu tot– i que ani­rem més bé si ano­me­nem pel que és, o sigui, arqui­tec­tura hos­til. Forma part d’una tendència actual que inver­teix l’ordre de les neces­si­tats i con­si­dera hos­tils els sen­se­sos­tre que, igual que feia “la Lloca”, bus­quen sopluig pas­sat­ger. Gràcies al repor­tatge he des­co­bert que la moda arqui­tectònica té tants segui­dors que fins i tot Arrels Fun­dació ha con­fe­git un mapa que retrata els punts urbans on es per­pe­tren tota mena d’obs­ta­cles, sovint amb fina­li­tats tan sols estètiques, per fora­gi­tar els roda­mons de por­tals, entra­des o cai­xers automàtics, que aviat no en que­darà cap. I m’ha cri­dat l’atenció un detall que fins ara m’havia pas­sat per alt: les noves por­tes del Liceu, obra de l’acla­mat Jaume Plensa, estan pen­sa­des també per bar­rar el pas als hos­tes inde­sit­jats. Mala­ment rai si la soci­e­tat moderna ha de reclu­tar els seus cre­a­dors per a fina­li­tats tan insen­si­bles com ara fora­gi­tar els sen­se­sos­tre sense con­tem­pla­ci­ons. La mateixa fun­dació recorda que ells s’ofe­rei­xen a fer de mit­jan­cers entre les parts per arri­bar a una solució sense neces­si­tat d’enrei­xar casa nos­tra com si habitéssim un camp de con­cen­tració. No, els sen­se­sos­tre no són zom­bis que vul­guin quei­xa­lar-nos, i ai de nosal­tres si aca­bem com la pobra “Lloca”.