Un certa i curta pau

En aquest curt període de vacan­ces de la Set­mana Santa hi ha hagut una certa pau. La classe política ha des­ti­nat uns dies a la tran­quil·litat abans de pros­se­guir la cam­pa­nya elec­to­ral del 28-M, sense obviar que, com sem­pre, les pro­ces­sons van per dins. En política espa­nyola es dona com a fet que el mes de desem­bre –pro­ba­ble­ment el diu­menge 17-D– hi haurà elec­ci­ons gene­rals. L’efecte Yolanda Díaz es mou. En política cata­lana, tot i la debi­li­tat del govern, no s’albi­ren elec­ci­ons al Par­la­ment fins l’any vinent. Tot està cen­trat en les muni­ci­pals. Fet que pro­voca que que­den apar­cats temes d’espe­cial importància com ara la taula de diàleg o un neces­sari pacte de l’aigua per inten­tar pal·liar la sequera. Tot atu­rat fins després de les elec­ci­ons. Només cal espe­rar que plo­gui aviat. Segueix la pro­vi­si­o­na­li­tat al Par­la­ment de Cata­lu­nya. Sem­blava que amb la des­pro­por­ci­o­nada sentència a Laura Borràs la mesa del Par­la­ment ani­ria per feina. Han pas­sat deu dies i fins avui no es reu­nirà, en espera d’una decisió de la Junta Elec­to­ral que podria tar­dar. Les deci­si­ons sem­bla­ven immi­nents. Res s’ha mogut davant d’un afer mal por­tat des de l’inici degut a no haver inter­pre­tat el regla­ment de la cam­bra cata­lana, que ha fet que des del 28 de Juliol de l’any pas­sat el Par­la­ment vis­qui l’etapa de pro­vi­si­o­na­li­tat més llarga dels seus noranta anys d’història. Fa gai­rebé nou mesos que la mesa va treure els càrrecs de pre­si­denta a Laura Borràs, i ningú va ima­gi­nar que plan­ta­ria cara i que seria capaç d’inco­mo­dar-los diària­ment sota la nomi­nació de “pre­si­denta sus­pesa”. De moment JxCat no vol pren­dre cap decisió fins al 3 de juny, i la mesa del Par­la­ment sem­bla que tam­poc. Laura Borràs seguirà figu­rant com a Pre­si­denta sus­pesa. Un càrrec de difícil jus­ti­fi­cació que mai havia exis­tit i que té poc sen­tit en un país on el que cal són ins­ti­tu­ci­ons i pro­to­cols amb cara i ulls.