Humor, ofenses i ideologia

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per Toni Romero, Irene Case­llas, Sara Muñoz, Lluís Simon, Ure Comas, Xevi Masachs i Dolors Bellés

La reper­cussió del gag del pro­grama ‘Està pas­sant’ de TV3 amb la humo­rista Judit Martín carac­te­rit­zada de Mare de Déu del Rocío s’ha sobre­di­men­si­o­nat de manera tan interes­sada que s’ha con­ver­tit en motiu de lin­xa­ment con­tra el pro­grama, con­tra la cadena pública i, per extensió, con­tra tot­hom qui s’apro­xima als pro­gra­mes d’humor amb la intenció de tro­bar-hi iro­nia, crítica àcida i trans­gressió per riure de tot sense que la inco­mo­di­tat dels al·ludits repre­senti un motiu d’auto­cen­sura. Donar per bo que els límits dels espais d’humor són els de l’ofensa és una trampa que volen impo­sar els pre­te­sa­ment ofe­sos. Els límits de l’humor han de ser els matei­xos que els de qual­se­vol altra expressió, els del Codi Penal, i encara inter­pre­tat de manera ade­quada al seu regis­tre comu­ni­ca­tiu. La funció de l’humor no és pon­de­rar. Cal més capa­ci­tat d’encai­xar i menys esca­ra­falls amb intenció elec­to­ra­lista. En vista d’algu­nes pro­cla­mes maxi­ma­lis­tes sem­bla que els auto­rit­zats a tenir la pell fina quan són objecte de sàtira siguin única­ment els que s’han pas­sat la vida rient amb el reguit­zell d’este­re­o­tips de sem­pre sobre cata­lans. Ara ha estat el Rocío i abans, la More­neta. Com quan toca el rebre a tots els colors de l’arc par­la­men­tari. Que un exma­gis­trat com l’actual minis­tre de l’Inte­rior espa­nyol, Fer­nando Grande-Mar­laska, hagi cai­gut en la trampa i hagi opi­nat sobre la qüestió tot i adme­tre que no ha vist el gag és d’una lleu­ge­resa imper­do­na­ble en un home de lleis i delata que, davant l’opor­tu­ni­tat de car­re­gar con­tra ele­ments de la iden­ti­tat cata­lana que els inco­mo­den, es posen d’acord i tot s’hi val.

L’altra fal·làcia interes­sada és que els mit­jans públics s’han d’abs­te­nir de fer segons què. És a dir, que no poden pro­gra­mar deter­mi­nats espais per no córrer el risc que algun guio­nista s’animi i s’hagin de tallar caps, com va pas­sar amb el des­man­te­lla­ment de l’equip del noc­turn ‘Zona Franca’ no fa ni tres mesos també a TV3. Rere aquesta intenció s’hi amaga l’interès ideològic per dei­xar Cata­lu­nya sense mit­jans públics o bui­dar-los fins a la tri­vi­a­li­tat. Els mit­jans públics no han de cen­su­rar, tan sols han de garan­tir la plu­ra­li­tat en tots els seus espais.