Editorial

La via Aragonès, estreta i plena de revolts

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per Toni Romero, Car­les Sabaté, Susanna Oli­veira, Lluís Simon, Dolors Bellés, Ure Comas, Xevi Masachs, Anna Puig i David Brugué.

La ini­ci­a­tiva del pre­si­dent Ara­gonès de con­vo­car una taula de par­tits després del 28-M per explo­rar el con­sens per un acord de clare­dat té una vir­tut i alhora plan­teja un gra­pat d’incon­ve­ni­ents i incer­te­ses. D’una banda, té l’interès de ser una pro­posta per repren­dre el camí cap a un referèndum acor­dat, i seria d’agrair poder-la con­tras­tar amb les d’altres actors que o bé se les guar­den o bé no en tenen més enllà d’inde­ter­mi­na­des pro­cla­mes de con­fron­tació amb l’Estat espa­nyol. Dit això, el plan­te­ja­ment d’un acord de clare­dat no repre­senta cap nove­tat. Set­ma­nes enrere no va tenir cap bona aco­llida al Par­la­ment i, ara que Ara­gonès ha pro­vat de fona­men­tar aquest segon intent en una taula prèvia de par­tits, tam­poc l’avala cap for­mació de l’opo­sició, ni de l’antic bloc de la inves­ti­dura –que el veu com una fugida enda­vant després del magre resul­tat de la taula de nego­ci­ació amb el govern espa­nyol–, ni en les for­ma­ci­ons que li aca­ben d’apro­var el pres­su­post. Per des­comp­tat, no en vol ni sen­tir par­lar un PSOE immers en ple cicle elec­to­ral i que l’últim que vol és que aflo­rin qüesti­ons en què la dreta i la ultra­dreta hi puguin sucar pa. Aquest con­text elec­to­ral, afe­git a la mino­ria esqui­fida que sosté el govern, fa invi­a­ble que l’acord de clare­dat tin­gui recor­re­gut a curt ter­mini, de manera que és ben legítim pre­gun­tar-se si la intenció d’ERC con­sis­teix a gua­nyar temps man­te­nint encesa una flama, per tènue que sigui. De moment s’acti­varà un con­sell d’experts que hau­ria d’iden­ti­fi­car meca­nis­mes per resol­dre el con­flicte i del qual s’hau­ria d’espe­rar alguna cosa més que con­clu­si­ons ja cone­gu­des.

La con­ta­mi­nació elec­to­ral farà impos­si­ble avançar a mitjà ter­mini. L’opo­sició a ERC no té cap interès a donar aire a un govern amb 33 dipu­tats al dar­rere. I de La Mon­cloa, com ja va pas­sar amb els indults, sem­pre n’arri­barà una nega­tiva, a menys que algun dia i a des­gana l’aritmètica par­la­mentària obli­gui a pren­dre en con­si­de­ració que el con­flicte amb Cata­lu­nya ha de tenir una solució política. Men­tres­tant, la impressió de bui­dor, d’immo­bi­lisme, d’auto­no­misme i de des­a­cord és ine­vi­ta­ble, i el PSC es frega les mans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia