Els punts sobre les is del cas Negreira

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Toni Brosa, Toni Romero, Lluís Simon, Sara Muñoz, Ure Comas, Car­les Sabaté, Paco Espiga, Teresa Márquez, Xavi Cas­tillón i Dolors Bellés.

L’ano­me­nat cas Negreira va caure fa dos mesos al món del fut­bol com una càrrega de pro­fun­di­tat que ero­si­o­nava clara­ment la repu­tació espor­tiva i ins­ti­tu­ci­o­nal del Barça i amenaçava la seva esta­bi­li­tat i rellançament a mitjà ter­mini. En aquest sen­tit, l’apa­rició del pre­si­dent de l’enti­tat, Joan Laporta, era impres­cin­di­ble per expli­car i acre­di­tar la versió del club i alhora, cosa tant o més impor­tant, per des­men­tir les ver­si­ons sen­sa­ci­o­na­lis­tes o direc­ta­ment difa­matòries que por­ten dos mesos con­fec­ci­o­nant un relat incul­pa­tori lesiu per a la imatge del club i per a tot el bar­ce­lo­nisme. Era inex­cu­sa­ble expli­car-se, i segu­ra­ment avui és elo­gi­a­ble el to, la clare­dat, la con­tundència i la reco­pi­lació de dades i pro­ves per apor­tar trans­parència, pre­cisió i cre­di­bi­li­tat en la defensa de la posició del club en aquest afer. Però el que no ha estat la veu del FC Bar­ce­lona és dili­gent. Segu­ra­ment perquè una inves­ti­gació a fons o la mateixa situ­ació pro­ces­sal del cas obert dema­na­ven un temps, però la qüestió és que durant dos mesos de silenci s’ha donat barra lliure a l’espe­cu­lació, a un intent de lin­xa­ment i a una certa pèrdua de con­fiança en el Barça com a marca.

El mal ja està fet i ja veu­rem fins a quin punt pot ser rever­ti­ble i comp­ta­bi­lit­za­ble, com anun­ci­ava el mateix pre­si­dent Laporta per dei­xar clar que el Barça es defen­sarà allà on cal­gui i fins a les últi­mes con­seqüències. La seva com­pa­rei­xença d’ahir, en tot cas, marca un punt d’inflexió en aquest afer. El ‘mons­tre’ ha cres­cut durant massa temps, no hi ha dubte que ali­men­tat interes­sa­da­ment des de l’alta­veu mediàtic de l’Estat i també, incom­pren­si­ble­ment, des de la pre­sidència de la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal en mans de Javier Tebas, però també per un evi­dent con­flicte d’interes­sos que en 18 anys ningú del club va ser capaç de detec­tar i cor­re­gir. El d’ahir és un pri­mer pas per demos­trar que el Barça és inno­cent no només de com­prar àrbi­tres i d’alte­rar la com­pe­tició, que això pos­si­ble­ment ja estigués demos­trat pels matei­xos fets, sinó també de pre­ten­dre un bene­fici il·lícit espor­tiu. Un pri­mer pas al qual n’hau­ran de seguir altres, tots els que con­vin­guin, per des­mun­tar cam­pa­nyes i res­tau­rar el nom del Barça davant la justícia i el fut­bol espa­nyol i l’euro­peu.