El govern català i Houdini

Hem vist com el govern català ha renun­ciat explícita­ment a la uni­la­te­ra­li­tat men­tre deia que pre­te­nia nego­ciar una amnis­tia i un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. El resul­tat, un indult par­cial d’alguns líders i el mer­ca­deig per rete­nir, uns, el govern de l’Estat i els altres, l’autonòmic. Exhau­rit el nume­ret de la nego­ci­ació, el govern català pro­posa un nou pacte amb l’exe­cu­tiu espa­nyol: una “llei de clare­dat” que reguli el referèndum sem­pre dene­gat. Si abans havien renun­ciat a la uni­la­te­ra­li­tat decla­rant fide­li­tat a la lega­li­tat espa­nyola, ara defen­sen que val més el 45% del vot espa­nyo­lista que el 55% del vot inde­pen­den­tista. També pro­po­sen que qui for­muli les regles de “la clare­dat” siguin “experts” que s’han mos­trat con­tra­ris a qual­se­vol referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. ERC està fent qua­tre per­ver­si­ons polítiques. Pri­mera, segres­tar la veu del movi­ment inde­pen­den­tista per una veu par­ti­dista que ha deser­tat de l’uni­la­te­ra­lisme. Segona, desac­ti­var la con­fron­tació per pac­tes en des­pat­xos opacs. Ter­cera, trans­mu­tar retòrica­ment els seus fra­cas­sos fla­grants en grans èxits polítics. I quarta, fer de la lluita inde­pen­den­tista un espec­ta­cle de circ. Espec­ta­cle com els del gran esca­pista Hou­dini, enca­de­nat i embo­tit en una camisa de força, tan­cat en una gàbia metàl·lica i dins de l’aigua, s’havia d’alli­be­rar con­tra rellotge o morir ofe­gat. L’espec­ta­dor res­tava corprès i cap­ti­vat fins que Hou­dini en sor­tia alli­be­rat. Però en el nos­tre cas hi ha una diferència nota­ble. Els enca­de­nats i ofe­gats som la ciu­ta­da­nia, que volen dis­treta amb l’espec­ta­cle de feno­me­nals líders polítics fent nume­rets com el més difícil encara de la “llei de clare­dat”.