Joves i somnis

Aviat farà un mes que es va cele­brar Expo­jove, un saló que aixo­pluga les parau­les for­mació i tre­ball amb l’objec­tiu de coor­di­nar la vari­e­tat de pro­pos­tes acadèmiques i cur­ri­cu­lars exis­tents. De fet, hi ha molts salons arreu que s’ano­me­nen igual, per ser les per­so­nes joves el mer­cat pri­o­ri­tari, però per a mi aquest és espe­cial perquè va sor­gir fa molt temps del Con­sell Comar­cal del Gironès. Ara és un esde­ve­ni­ment que ha cres­cut, ha can­viat de lloc i des­tina més recur­sos per acom­pa­nyar en la difícil tasca de deci­dir. Quan jo era jove també era difícil deci­dir, però no hi havia aques­tes opor­tu­ni­tats. La infor­mació era donada amb comp­ta­go­tes, més res­trin­gida, ara n’hi ha tanta que pot­ser ho fa més difícil de pair. Sigui com sigui, allò impor­tant és que des de la soci­e­tat ens ocu­pem de les gene­ra­ci­ons del futur i pot­ser per això, encara que sigui en una petita porció, tot­hom ha de con­tri­buir a la recerca dels seus som­nis. Perquè d’això es tracta, que aque­lles idees que et fan feliç pas­sin a l’acció. Dis­se­nya el teu futur ha estat el lema d’enguany amb el propòsit d’acom­pa­nyar, en aquest viatge de pen­sa­ments, emo­ci­ons i deci­si­ons, les per­so­nes majors de setze anys que aca­ben l’edu­cació obli­gatòria, i també les seves famílies i el per­so­nal docent, però també és un espai obert a per­so­nes que estan a l’atur o que volen fer un canvi de feina i que, per tant, poden neces­si­tar ampliar o repren­dre els seus estu­dis. Saps que fins al 95 anys tenim capa­ci­tat per apren­dre? Em sento afor­tu­nada d’haver impar­tit unes xer­ra­des sobre gestió de som­nis. En una de les dinàmiques que vam com­par­tir, els feia escriure cinc som­nis per pren­dre consciència de l’equi­li­bri, l’ener­gia i l’esforç amb allò que ens omple de veri­tat. Una noia deia que volia ser entre­na­dora de gimnàstica i vam cele­brar la seva gene­ro­si­tat i el seu lide­ratge. Un noi va com­par­tir que volia ser con­cer­tista de piano i vam aplau­dir la seva dis­ci­plina i per­se­ve­rança. Però va haver-hi un jove que em va impac­tar molt. El seu somni era tenir un pare i sen­tir-se esti­mat. Vaig fer uns segons de silenci abans de con­fes­sar-li que no el podia aju­dar, però que en pri­vat podíem par­lar-ne, si volia. T’ado­nes de quina vari­e­tat de som­nis tenen les per­so­nes joves? Et sumes a voler aju­dar a fer que puguin ser allò que pre­te­nen i que tro­bin la seva caixa d’eines emo­ci­o­nals per no per­dre l’ena­mo­ra­ment a la vida i seguir cre­ient en allò que volen crear? Jo també m’hi sumo.