Frankenstein ja és aquí

En els últims mesos ens hem esve­rat pels avenços en intel·ligència arti­fi­cial (IA), amb el ChatGPT al cap­da­vant. L’enre­nou ve de lluny: el 1950, Alan Turing (excep­ci­o­nal i mala­gua­nyat científic, d’altra banda, que va ser ban­de­jat pel fet de ser homo­se­xual) va ser el pri­mer a pre­gun­tar-se: poden pen­sar, les màqui­nes? Un altre matemàtic i expert en IA, el pro­fes­sor de la URV Manel San­romà, expli­cava l’altre dia en una con­ferència al Cen­tre d’Estu­dis Riu­do­mencs Arnau de Palo­mar que Turing aler­tava que per res­pon­dre a la pre­gunta pri­mer hem de defi­nir què és una màquina i després hem de defi­nir què és pen­sar. Per San­romà, cada dia més ens ado­nem que nosal­tres som màqui­nes. I pen­sem? Ell posava irònica­ment (o no) en dubte que alguns dels seus alum­nes, i també alguns pro­fes­sors, pen­sin. A hores d’ara, segons San­romà, les màqui­nes faran qual­se­vol tasca intel·lec­tual tan bé o tan mala­ment com un humà. Aviat, però, la faran molt millor. “I estic con­vençut que això pas­sarà aquest segle XXI.” Tenen consciència, aques­tes màqui­nes? Ara no, però l’expert creu que en podran tenir. Només els falta tenir un cos. Frankens­tein serà real i apa­rei­xerà aquest segle XXI, augura. El pro­blema, diu, és que tota revo­lució té tres potes: els experts, els governs i les empre­ses. I mala­ment si no n’hi afe­gim una quarta: el poble. Per això, junt amb 140 intel·lec­tu­als més, com el físic Àlex Are­nas o el pre­his­to­ri­a­dor Eudald Car­bo­nell, ha creat CIVI­Cai, la pri­mera asso­ci­ació que defensa la ciu­ta­da­nia enfront de la IA. Si el poble no defensa els interes­sos del poble, ho faran les grans empre­ses o deter­mi­nats governs?