La penitència de Rodalies

Això de Roda­lies s’ha con­ver­tit en una mena de cançó de l’enfadós. Com diu la dita, quan no és un all, és una ceba, i són tan­tes les excu­ses acu­mu­la­des que ja estem curats d’espants. Quan no ens expli­quen que és el sis­tema de senya­lit­zació el que ha fet figa, és una ava­ria en una catenària. I així qui dia passa any empeny, fins al punt que soci­al­ment hem inte­ri­o­rit­zat que com a ciu­ta­dans ens cor­res­pon un tracte de ter­cera regi­o­nal a l’hora d’aga­far el tren. La penitència no es fa més supor­ta­ble pel fet de patir-la cada dia, al con­trari, i per tant convé no obli­dar que dar­rere cada con­tingència hi ha milers de per­so­nes, essen­ci­al­ment tre­ba­lla­do­res, que patei­xen un càstig gai­rebé diari. I això no hi ha abo­na­ment en el món, per gratuït que sigui, que ho faci més dige­ri­ble.